diumenge, 7 de febrer del 2010

Mitja Marató de Granollers 2010

Titititiititititi...són les 6:00 del matí i el despertador fa acte d'aparició. Des del 31 de desembre de 2008 no havia participat en cap cursa ni res semblant. Per tant han tornat els nervis, els mals de panxa...vaja el de sempre...

Ahir per la nit ja m'havia preparat la roba, mitjons llargs, pantalons curts (no malles) i un parell de samarretes. Una dutxeta, esmorzar i carretera i manta cap a Granollers. M'he hagut d'aturar mig camí a fer benzina... sort que m'hi he fixat..anava escoltant música i si em descuido...

A les 8:15 ja era per Granollers. Havia quedat amb el Xavi Montanyà de trucar-nos o enviar-nos un sms..i així ho he fet. He pogut aparcar just al mateix lloc on el 2007 vaig deixar el cotxe. Aquell dia també venia el Marc "liebre" Balañá...no ha plogut poc !

Diuen que a qui matina... doncs segurament, perquè he pogut retirar el dorsal (570) sense cap problema. Després he estirat una mica les cames, caminant i buscant el sol. A primera hora la temperatura era força baixa, 4/5 graus, sort que després la cosa ha anat pujant.

M'ha trucat el Xavi i hem quedat per trobar-nos just al costat del podi...la vegada que he estat més a prop d'ell jajajaja !! Ens hem canviat i au..a calentar una estona.

Ja eren prop de les 10:15, tothom estava nerviós, es notava. Ansietat !? Nervis !? Por ? una mica de tot. Encara que jo només tenia una cosa que em rondava pel cap: fer la prova i saber com aniria el peu. Només fa 7 mesos de l'operació i és tota una incògnita saber les sensacions post-mitja.

En un tres i no res ja era quasi l'hora..l'speaker anava maxacant explicant coses que ni ell entenia...però fent passar una bona estona, que d'això es tractava. Els globus que marcaven el temps també s'havien posicionat. Era la primera vegada en 4/5 anys que corria sense mirar el rellotge. De fet he deixat el pulsòmetre i podòmetre al cotxe...no volia saber velocitats ni temps ni res de res. Tenia com a referència que el Xavi feia 1:40 o algo així...fa un temps hauria sigut tot un sacrilegi, però avui el fet d'acabar-la ja era tot un premi després d'una any desastrós.

Tret de sortida, música alta i paperets de colors volant... sempre emociona una mica això. Hem començat a rodar, suau... jo m'adaptava al seu ritme, i fins i tot al km 5 pensava: i si no puc aguantar, una mitja és una mitja. Sort que a mesura que els km passaven em sentia millor i millor, fins el punt que al km 12 hem agafat el globus d'1:40. Just abans he parlat una estona amb el Xavi Solé "Obridor" que anava amb l'Imma.

El temps no era prioritari, però sempre queda allò ...una mica competitiu, que et fa còrrer i anar més i més ràpid. També em feia gràcia que ell (Xavi M.) baixés la marca o sigui que havíem de mantenir el ritme i prou. Però no només això, sinó que hem avançat el PACO i ROGER, els homes 1:40, i hem anat directe a meta... Ell anava una mica més cuit i jo una mica més fresc, per tant l'he pogut estirar als darrers 3 km, i ajudar-lo a fer marca personal. Ens ho hem passat molt bé...hem rigut i ja tinc ganes de repetir. Al final 1:37:30.

Encara estic lluny de la meva millor marca del 2008, 1:24:40 però de mica en mica anirem millorant i segur que ens hi acostarem...

Video de l'arribada

Distància: 21 km 97 metres
Temps: 1h 37 min 30 seg

1 comentari:

Anònim ha dit...

me n'alegro que tinguis el peu bé!!! apa a fer la propera!!