Com ja he pogut comprovar, el fet de no còrrer i no poder fer res de res, dóna temps per a pensar, i de vegades pensar massa és perillòs.
Perillòs en quin sentit ? Doncs que potser fas coses de les que després et pots arrepentir.
Una d'elles podria ser, la que vaig fer fa 4 dies...: apuntar-me a la Courmayeur-Chamonix.
Això que té nom de formatge francès... no us equivoqueu pas, que sona tan bé com dur és. Es tracta d'una travessa de 98 km pels Alps, sortint d'Italia, passant per Suïssa i acabant a França, amb un desnivell acumulat d'uns 11.000 metres aprox. en 26 hores màxim.
Així doncs...torno a dir..que no sé que és pitjor si l'enfermetat o el remei de vegades..
Aquí hi ha un link on explica més cosetes...
