Dissabte x Tuixent - La Vansa

Què millor per entrenar i posar-se en forma que una bona matada fent esquí de fons.

Per segona vegada en una setmana, he pogut disfrutar de l'esquí que practiquem els que no sabem fer esquí alpí (segons l'entès del Basté)... Ja m'agradaria veure'l a ell fent esquí de fons. Segur que només arribar buscaria com a boig un remuntador o alguna cosa per no haver de fer les pendents...en fin...

Aquesta vegada amb el David...o sigui riure molt, fakes, arreglar el món....

El dia va ser gris i lleig tal i com havia anunciat el Sr.Tomàs Molina. Darrerament ho clava. Per tant poca gent hi havia a pistes. Tot i axí Port del Compte acostuma a tenir bon ambient sempre. Gent fent clàssic, gent fent patinador i gent fent raquetes. Però sempre tot molt familiar.


Només arribar s'escapaven quatre gotes. Després les quatre gotes es van convertir en cinquanta mil. Vam acabar mullats com a polls. A dalt de tot, el vent bufava de valent i quasi no et deixava veure la pista. Però quan tornaves al bosc, els arbres l'aturaven i feien que tot fos més fàcil. De baixada fins i tot vàrem poder arribar esquiant fins la Barraca de Sangonelles, per una pista no traçada i on vam haver de "remar" de valent.

Finalment més de 4 hores intenses i uns 20 i escaig km fets... i moltes ganes de tornar-hi.

Cap de setmana a la neu

Tot acaba arribant..més tard o més d'hora. Semblava que fos ahir quan em comprava els "skisus", i tot just l'endemà el metge em deia de no tocar-los fins a tenir el peu recuperat. D'això havia passat gairebé un any i un mes. Finalment però el peu ha anat avançant, i prova d'això és que aquest cap de setmana he pogut fer una mica de fons.

El dissabte va ser a Lles de Cerdanya, el primer lloc on vaig provar això de l'esquí de fons. Casualitat o no, va fer un dia molt bo, i vaig aprofitar per a tornar a practicar frenar, tombar, etc.. per un profà en la matèria com ara jo...més d'un any sense fer-ho ha sigut com començar de 0.

El diumenge el mateix però a Sant Joan de l'Erm. El dia era gris gris, i tot just arribar a pistes va començar a nevar de manera suau però constant. No sabia si practicar una estona o no...al final m'hi vaig posar..i sort vaig fer, perquè no hi havia quasi ningú, anava solet per la traça i la neu que queia feia com una catifa sobre el terra... molt divertit...

Total, unes 5 horetes i uns 20 km.... ja n'hi va haver prou per ser el primer dia. Ho repetirem aviat !

A veure si la propera vegada la Rosa pot esquiar....aquesta vegada vàrem invertir els papers de la darrera ocasió, jo a la cafeteria llegint apunts amb el peu grogui i ella esquiant.

Mitja Marató de Granollers 2010

Titititiititititi...són les 6:00 del matí i el despertador fa acte d'aparició. Des del 31 de desembre de 2008 no havia participat en cap cursa ni res semblant. Per tant han tornat els nervis, els mals de panxa...vaja el de sempre...

Ahir per la nit ja m'havia preparat la roba, mitjons llargs, pantalons curts (no malles) i un parell de samarretes. Una dutxeta, esmorzar i carretera i manta cap a Granollers. M'he hagut d'aturar mig camí a fer benzina... sort que m'hi he fixat..anava escoltant música i si em descuido...

A les 8:15 ja era per Granollers. Havia quedat amb el Xavi Montanyà de trucar-nos o enviar-nos un sms..i així ho he fet. He pogut aparcar just al mateix lloc on el 2007 vaig deixar el cotxe. Aquell dia també venia el Marc "liebre" Balañá...no ha plogut poc !

Diuen que a qui matina... doncs segurament, perquè he pogut retirar el dorsal (570) sense cap problema. Després he estirat una mica les cames, caminant i buscant el sol. A primera hora la temperatura era força baixa, 4/5 graus, sort que després la cosa ha anat pujant.

M'ha trucat el Xavi i hem quedat per trobar-nos just al costat del podi...la vegada que he estat més a prop d'ell jajajaja !! Ens hem canviat i au..a calentar una estona.

Ja eren prop de les 10:15, tothom estava nerviós, es notava. Ansietat !? Nervis !? Por ? una mica de tot. Encara que jo només tenia una cosa que em rondava pel cap: fer la prova i saber com aniria el peu. Només fa 7 mesos de l'operació i és tota una incògnita saber les sensacions post-mitja.

En un tres i no res ja era quasi l'hora..l'speaker anava maxacant explicant coses que ni ell entenia...però fent passar una bona estona, que d'això es tractava. Els globus que marcaven el temps també s'havien posicionat. Era la primera vegada en 4/5 anys que corria sense mirar el rellotge. De fet he deixat el pulsòmetre i podòmetre al cotxe...no volia saber velocitats ni temps ni res de res. Tenia com a referència que el Xavi feia 1:40 o algo així...fa un temps hauria sigut tot un sacrilegi, però avui el fet d'acabar-la ja era tot un premi després d'una any desastrós.

Tret de sortida, música alta i paperets de colors volant... sempre emociona una mica això. Hem començat a rodar, suau... jo m'adaptava al seu ritme, i fins i tot al km 5 pensava: i si no puc aguantar, una mitja és una mitja. Sort que a mesura que els km passaven em sentia millor i millor, fins el punt que al km 12 hem agafat el globus d'1:40. Just abans he parlat una estona amb el Xavi Solé "Obridor" que anava amb l'Imma.

El temps no era prioritari, però sempre queda allò ...una mica competitiu, que et fa còrrer i anar més i més ràpid. També em feia gràcia que ell (Xavi M.) baixés la marca o sigui que havíem de mantenir el ritme i prou. Però no només això, sinó que hem avançat el PACO i ROGER, els homes 1:40, i hem anat directe a meta... Ell anava una mica més cuit i jo una mica més fresc, per tant l'he pogut estirar als darrers 3 km, i ajudar-lo a fer marca personal. Ens ho hem passat molt bé...hem rigut i ja tinc ganes de repetir. Al final 1:37:30.

Encara estic lluny de la meva millor marca del 2008, 1:24:40 però de mica en mica anirem millorant i segur que ens hi acostarem...

Video de l'arribada

Distància: 21 km 97 metres
Temps: 1h 37 min 30 seg

Aquest diumenge, al lio !

Feia molt de temps que no podia escriure el que ara posaré.... aquest diumenge tinc cursa.

I no estic especialment nerviós per fer una mitja, sinó per veure quines sensacions tindré, com respondrà el peu, etc... De vegades noto coses, però ja no sé si sóc jo que tinc MaRaToNiTiS o realment encara tinc molèsties... el temps m'ho acabarà d'aclarir.

Sigui com sigui aquest diumenge toca matinar i anar a Granollers. Crec que la darrera vegada que hi vaig participar va ser el 2006 o el 2007 o sigui que ja fa temps. L'asfalt no és que m'agradi massa, però sempre va bé per a preparar la temporada.

El diumenge faré crònica de tot. A més aquesta vegada em fa especial il.lusió pel fet de compartir km's amb el Xavi Montanyà..fa temps que no ens veiem i la farem petar una estona mentres correm la Mitja.

Entreno 1a Setmana Febrer

Aquesta setmana ha sigut la primera en més d'un any que he pogut sortir a còrrer un parell de dies. Les sensacions han sigut bones i sobretot ens ho hem passat bé...molt bé.

Dimarts 2 - Felipe, Antonio, Pere , Ricard (brother) + N6
Riudoms-Maspujols-Autopista Xarni-Riera Aleixar-Maspujols-Riudoms - 1h10min 13 km

Dijous 4 - Pere + N6
Vinyols-Cambrils-Vinyols - 1h14min 15km

Ara toca fer molt de camí, riera i evitar l'asfalt tot el que es pugui... ja tindrem dies per a disfrutar-lo!

Escapada al Monsant I

Aquest dissabte he estrenat les sortides pim pam pum al Monsant, i a més fent un circuit clàssic tot i que amb una variant deguda al fort vent que bufava. Això feia que la temperatura encara fos més baixa del que marcaven els termòmetres, uns 3-4 graus. Mostra de la fresqueta que fa aquests dies per aquí dalt, són les fotos de plantes gebrades.

Vaig sortir a les 10:30 de la Morera del Monsant , pujant pel Grau de La Grallera fins a dalt de la Serra Major. Aquí el vent ja picava de valent i es pot veure en les fotos com als pals indicadors hi havia gel. També encara hi restaven zones amb neu que per la seva orientació no s'havien acabat de desfer.

Una vegada a la Serra Major, cap a la dreta a buscar la Cova Santa. Tot i fer fred encara hi vaig trobar un parell de grupets de gent, uns hi entraven, els altres en sortien.

D'allà enlloc de pujar de nou a Serra Major vaig continuar per un corriol que fa cap just a la Roca dels Caçadors, o sigui on finalitza el grau dels tres Graons. Des d'allí hi havia una vista molt impressionant de La Morera, Siurana, el pantà, i del Montsant clar. I als peus l'ermita de Sant Joan del Codolar.

Des d'allí mateix vaig remuntar de nou fins arribar a la Roca Corbatera (1.166) el punt més alt del Montsant, on vaig coincidir amb un noi d'Albinyana que portava pujant al Monsant tot el mes de Gener.... Com no era qüestió d'explicar-se tota la vida amb el vent i fred que feina...el vaig deixar mirant mapes i més coses a dalt de tot i vaig agafar el camí de tornada, tot seguint per la Serra Major i desviant-me a l'esquerra per baixar pel Grau de l'Agnet.

Al final vora 3 horetes de vent, fred, fang i cabretes. Què més podem demanar !?