Què millor per entrenar i posar-se en forma que una bona matada fent esquí de fons.
Per segona vegada en una setmana, he pogut disfrutar de l'esquí que practiquem els que no sabem fer esquí alpí (segons l'entès del Basté)... Ja m'agradaria veure'l a ell fent esquí de fons. Segur que només arribar buscaria com a boig un remuntador o alguna cosa per no haver de fer les pendents...en fin...
Aquesta vegada amb el David...o sigui riure molt, fakes, arreglar el món....
El dia va ser gris i lleig tal i com havia anunciat el Sr.Tomàs Molina. Darrerament ho clava. Per tant poca gent hi havia a pistes. Tot i axí Port del Compte acostuma a tenir bon ambient sempre. Gent fent clàssic, gent fent patinador i gent fent raquetes. Però sempre tot molt familiar.
Només arribar s'escapaven quatre gotes. Després les quatre gotes es van convertir en cinquanta mil. Vam acabar mullats com a polls. A dalt de tot, el vent bufava de valent i quasi no et deixava veure la pista. Però quan tornaves al bosc, els arbres l'aturaven i feien que tot fos més fàcil. De baixada fins i tot vàrem poder arribar esquiant fins la Barraca de Sangonelles, per una pista no traçada i on vam haver de "remar" de valent.
Finalment més de 4 hores intenses i uns 20 i escaig km fets... i moltes ganes de tornar-hi.
Per segona vegada en una setmana, he pogut disfrutar de l'esquí que practiquem els que no sabem fer esquí alpí (segons l'entès del Basté)... Ja m'agradaria veure'l a ell fent esquí de fons. Segur que només arribar buscaria com a boig un remuntador o alguna cosa per no haver de fer les pendents...en fin...
Aquesta vegada amb el David...o sigui riure molt, fakes, arreglar el món....
El dia va ser gris i lleig tal i com havia anunciat el Sr.Tomàs Molina. Darrerament ho clava. Per tant poca gent hi havia a pistes. Tot i axí Port del Compte acostuma a tenir bon ambient sempre. Gent fent clàssic, gent fent patinador i gent fent raquetes. Però sempre tot molt familiar.
Només arribar s'escapaven quatre gotes. Després les quatre gotes es van convertir en cinquanta mil. Vam acabar mullats com a polls. A dalt de tot, el vent bufava de valent i quasi no et deixava veure la pista. Però quan tornaves al bosc, els arbres l'aturaven i feien que tot fos més fàcil. De baixada fins i tot vàrem poder arribar esquiant fins la Barraca de Sangonelles, per una pista no traçada i on vam haver de "remar" de valent.
Finalment més de 4 hores intenses i uns 20 i escaig km fets... i moltes ganes de tornar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada