De cara a aquesta propera poca cosa, descansar i tenir mono de km, així sempre surt un més motivat.
diumenge, 30 de maig del 2010
Setmana 24-30 Maig
De mica en mica les tirades són el que haurien de ser en condicions normals. Aquesta setmana el dimarts una hora per Tarragona seguint el moll, amb una torradera de sol que no es podia aguantar (13 km). Dijous Vinyols Cambrils Vinyols amb el Pere "cohete" Rodríguez, vora 20 km i sensació d'haver fet algo més que només una sortideta... i el dissabte Vilaplana-Prades-Vilaplana. Per fi algo de cara i ulls. 30 km i 2000 metres de desnivell acumulat en 4:35 minuts. Més que tot per fer boca pel proper cap de setmana que hi haurà la Reus-Prades-Reus.
De cara a aquesta propera poca cosa, descansar i tenir mono de km, així sempre surt un més motivat.
De cara a aquesta propera poca cosa, descansar i tenir mono de km, així sempre surt un més motivat.
dijous, 27 de maig del 2010
diumenge, 23 de maig del 2010
Setmana de recuperació
Després de la sortida del dissabte 15 a Castelló, m'he agafat aquesta setmana com de recuperació. Dimarts 18 una hora justeta per Tarragona seguint el Serrallo i el port. Dijous 20 una hora i vint fent Vinyols - Cambrils - Passeig direcció la Llosa fins la Riera i retorn a Cambrils i finalment el dissabte 22 3hores30min pel Montsant caminant per la Serra Major i forçant desnivells baixant i pujant la Cova Santa, Roca Corbatera, Piló dels Senyalets, etc... Pocs records al cos del Penyagolosa i sensacions molt bones de cara a la Reus Prades Reus. Aquesta setmana 2/3 dies de sortides si la UOC i l'EOI m'ho permeten i el dissabte tirada llarga. Afegeixo una foto del Montsant verd. L'aigua que ha caigut aquest any encara es nota...
dilluns, 17 de maig del 2010
XII Marató i Mitja Castelló - Penyagolosa
65,2 km +-3500 desnivell acumulat (+2500-1000)
Aquesta nova sortida, va començar com és de costum amb un pi pi pi pi pi del despertador, tot i que aquesta vegada per raons geogràfiques, una mica més d'hora del que és habitual. A les 2:00. Sigui com sigui , per molt d'hora que un s'hagi de llevar, l'hora de posar-se al llit no canvia, i a les onze i escaig em posava al sobre. O sigui que poques hores es pot descansar aquella nit. Realment havia previst d'anar a fer aquest cap de setmana la Travessa del Montseny, feta el 2008 amb el Marc Balañà, després de mullar-nos més 8 hores, i en un dia nefast per les marxes de resistència degut a un accident mortal que hi va haver... Però fa dues setmanes que ja no hi havia dorsals, em vaig encantar !! O sigui que m'era igual fer 150 km direcció Nord que direcció Sud. I així va ser, carretera i manta cap a Castelló. Arribava a la plaça Teodoro Izquierdo, just quan eren les 4:45 del matí. Poc moviment encara. Ideal per a buscar un lloc per deixar el cotxe el més a prop possible, que després d'acabar la prova, haver de caminar un metre més o un metre menys es nota i molt. Uns companys de Castelló (i voltants) m'havien fet el favor de recollir el dorsal el divendres 14, ja que el dissabte ja no es donava res de res. Tothom debia portar el xip a les bambes i tot preparat. L'ambient s'anava escalfant, arribava gent i més gent...i el meu dorsal no apareixia... Vaig deixar la bossa que pots recollir a l'arribada a meta (Ermita de Sant Joan de Penyagolosa) amb roba neta de recanvi. L'organització era força bona. Eren les 5:48 i per fi arribava la Begoña, amb el Marcos i altres companys... anàvem una mica justos de temps, però després del favor que m'havien fet amb el tema del dorsal... era igual sortir uns minuts abans o despres... Temps just d'anar corrent al cotxe a deixar la samarreta i publicitat, agafar la meva, posar-me el dorsal i ja havien donat la sortida... Total que anava just darrera de tot amb la furgo de la Creu Roja, i pel davant vora 1300 persones.
L'inici fins que no surts de Castelló, són carrers asfaltats i urbanització, però ràpidament enfilàvem un corriol (GR). La llàstima és que anant darrera de tot "xupes" la cua i el colapse que es genera i allà es perd molt de temps... però molt. Què hi farem. Tocava ser pacient (cosa complicada per mi) i esperar a arribar a un lloc més ample on poder anar tirant.. Així va ser. Arribàrem a una mena de cantera gegant, on vaig acomiadar-me d'ells i vaig començar a trotar suau... Anava avançant genteta... Sense saber en cap moment ni on em trobava ni qui portava al davant o al darrera. La intenció senzillament era acabar, i sencer. Encara no he donat per tancada la recuperació del peu. Suposo que es tracta de confiança i fins que no l'hagi recuperada al 100 % no estarà enllestit.
Sigui com sigui fins a les Useres, la cosa anava bé, planejant pujant baixant... però a partir d'aquest moment començava la traca final ( i mai millor dit en terres de pólvora). La pujada fins a l'ermita de Sant Miquel de les Torrocelles, va ser dura, però res a veure amb la pujada de Xodos fins el Pla de la Creu i després fins a la Banyera (amb el cim del Penyagoloda mirant-nos de cara). La gent treia el fetge per la boca i no era per menys. El curiòs d'aquesta prova és que la majoria del desnivell positiu s'acumula al final, quan tothom va més tocat. Tot i així encara vaig arribar a dalt mig en condicions, un got d'Aquarius i a baixar fins a Sant Joan. I dic baixar perquè així ho sembla segons el desnivell, però s'havia de treballar com si fos pujada.... Finalment el premi de l'arribada. 9h32min. Satisfacció per haver acabat una altra "enredada", sentir-me bé i haver tingut temps d'avançar a vora 650 persones....
Però aquí no s'acabava l'aventura. Resulta que una vegada tot enllestit, amb l'entrepà de tonyina i olives a la panxa, la samarreta per barret, etc... tocava baixar de l'ermita fins a Castelló. I per a fer aquest trajecte l'organització tenia un servei d'autobús que feia el recorregut amb els/les participants a dalt... No sé quan va trigar el maleït bus però tombs i tombs i més tombs per una carretereta infernal... la tonyina que anava passejant-se de cantó a cantó de la panxa.. vaig arribar a Castelló com un pollastre marejat. Entre la caloreta i que no hi havia l'aire posat... allò semblava una caldera. Només tenia ganes d'arribar a casa i posar-me al llit..ni gana ni res... i així va ser. A les 10 ja era de nou al sobre. L'endemà, després de dormir vora 11 hores, el cos ja s'havia recuperat i per a celebrar-ho vam anar a passejar una estona per la platja, aprofitant el matí de solet que feia. Resumint, una nova aventura al sarró.
Aquesta nova sortida, va començar com és de costum amb un pi pi pi pi pi del despertador, tot i que aquesta vegada per raons geogràfiques, una mica més d'hora del que és habitual. A les 2:00. Sigui com sigui , per molt d'hora que un s'hagi de llevar, l'hora de posar-se al llit no canvia, i a les onze i escaig em posava al sobre. O sigui que poques hores es pot descansar aquella nit. Realment havia previst d'anar a fer aquest cap de setmana la Travessa del Montseny, feta el 2008 amb el Marc Balañà, després de mullar-nos més 8 hores, i en un dia nefast per les marxes de resistència degut a un accident mortal que hi va haver... Però fa dues setmanes que ja no hi havia dorsals, em vaig encantar !! O sigui que m'era igual fer 150 km direcció Nord que direcció Sud. I així va ser, carretera i manta cap a Castelló. Arribava a la plaça Teodoro Izquierdo, just quan eren les 4:45 del matí. Poc moviment encara. Ideal per a buscar un lloc per deixar el cotxe el més a prop possible, que després d'acabar la prova, haver de caminar un metre més o un metre menys es nota i molt. Uns companys de Castelló (i voltants) m'havien fet el favor de recollir el dorsal el divendres 14, ja que el dissabte ja no es donava res de res. Tothom debia portar el xip a les bambes i tot preparat. L'ambient s'anava escalfant, arribava gent i més gent...i el meu dorsal no apareixia... Vaig deixar la bossa que pots recollir a l'arribada a meta (Ermita de Sant Joan de Penyagolosa) amb roba neta de recanvi. L'organització era força bona. Eren les 5:48 i per fi arribava la Begoña, amb el Marcos i altres companys... anàvem una mica justos de temps, però després del favor que m'havien fet amb el tema del dorsal... era igual sortir uns minuts abans o despres... Temps just d'anar corrent al cotxe a deixar la samarreta i publicitat, agafar la meva, posar-me el dorsal i ja havien donat la sortida... Total que anava just darrera de tot amb la furgo de la Creu Roja, i pel davant vora 1300 persones.
L'inici fins que no surts de Castelló, són carrers asfaltats i urbanització, però ràpidament enfilàvem un corriol (GR). La llàstima és que anant darrera de tot "xupes" la cua i el colapse que es genera i allà es perd molt de temps... però molt. Què hi farem. Tocava ser pacient (cosa complicada per mi) i esperar a arribar a un lloc més ample on poder anar tirant.. Així va ser. Arribàrem a una mena de cantera gegant, on vaig acomiadar-me d'ells i vaig començar a trotar suau... Anava avançant genteta... Sense saber en cap moment ni on em trobava ni qui portava al davant o al darrera. La intenció senzillament era acabar, i sencer. Encara no he donat per tancada la recuperació del peu. Suposo que es tracta de confiança i fins que no l'hagi recuperada al 100 % no estarà enllestit.
Sigui com sigui fins a les Useres, la cosa anava bé, planejant pujant baixant... però a partir d'aquest moment començava la traca final ( i mai millor dit en terres de pólvora). La pujada fins a l'ermita de Sant Miquel de les Torrocelles, va ser dura, però res a veure amb la pujada de Xodos fins el Pla de la Creu i després fins a la Banyera (amb el cim del Penyagoloda mirant-nos de cara). La gent treia el fetge per la boca i no era per menys. El curiòs d'aquesta prova és que la majoria del desnivell positiu s'acumula al final, quan tothom va més tocat. Tot i així encara vaig arribar a dalt mig en condicions, un got d'Aquarius i a baixar fins a Sant Joan. I dic baixar perquè així ho sembla segons el desnivell, però s'havia de treballar com si fos pujada.... Finalment el premi de l'arribada. 9h32min. Satisfacció per haver acabat una altra "enredada", sentir-me bé i haver tingut temps d'avançar a vora 650 persones....
Però aquí no s'acabava l'aventura. Resulta que una vegada tot enllestit, amb l'entrepà de tonyina i olives a la panxa, la samarreta per barret, etc... tocava baixar de l'ermita fins a Castelló. I per a fer aquest trajecte l'organització tenia un servei d'autobús que feia el recorregut amb els/les participants a dalt... No sé quan va trigar el maleït bus però tombs i tombs i més tombs per una carretereta infernal... la tonyina que anava passejant-se de cantó a cantó de la panxa.. vaig arribar a Castelló com un pollastre marejat. Entre la caloreta i que no hi havia l'aire posat... allò semblava una caldera. Només tenia ganes d'arribar a casa i posar-me al llit..ni gana ni res... i així va ser. A les 10 ja era de nou al sobre. L'endemà, després de dormir vora 11 hores, el cos ja s'havia recuperat i per a celebrar-ho vam anar a passejar una estona per la platja, aprofitant el matí de solet que feia. Resumint, una nova aventura al sarró.
diumenge, 2 de maig del 2010
Doble o res
23 km i +- 2300 m desnivell acumulat
Què millor per a recuperar-se de la Mola Riudoms que tornar-hi...
Avui diumenge doble sessió, que podríem anomenar Sessió Doble Tro. Aquells que abans petaven al terra i després hi tornaven quan s'havien enlairat.
Pel matí escapada a la Mussara pujant i baixant per les Tosques, res a destacar a banda de que l'ambient humit feia que la baixada estigués com una pista de patinatge...una mica delicat. Les vistes privilegiades que ofereix el poble antic de la Mussara no es podien apreciar degut a la boira que hi havia en aquell moment.
I per la tarda escapada a la Mola de Colldejou, per veure que no s'havia mogut respecte el cap de semtana anterior. I si em descuido no veig res de res, perquè la boira que en principi a mitja tarda es movia per dins el mar, va fer acte de presència, tapant tot el camí i fent que a dalt de tot, un no pogués distingir res més enllà de 10-15 metres de distància...
Al final més de dos mil metres de desnivell acumulat i vora 3 hores encara no, per a fer les dues.
A veure si el temps millora de cara a aquesta setmana, tot i que pinten bastos.
Què millor per a recuperar-se de la Mola Riudoms que tornar-hi...
Avui diumenge doble sessió, que podríem anomenar Sessió Doble Tro. Aquells que abans petaven al terra i després hi tornaven quan s'havien enlairat.
I per la tarda escapada a la Mola de Colldejou, per veure que no s'havia mogut respecte el cap de semtana anterior. I si em descuido no veig res de res, perquè la boira que en principi a mitja tarda es movia per dins el mar, va fer acte de presència, tapant tot el camí i fent que a dalt de tot, un no pogués distingir res més enllà de 10-15 metres de distància...
Al final més de dos mil metres de desnivell acumulat i vora 3 hores encara no, per a fer les dues.
A veure si el temps millora de cara a aquesta setmana, tot i que pinten bastos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)