En aquesta vida no tot són alegries...

Avui ens ha deixat el Faig. El pobre ja feia temps que no girava rodó, amb petits problemes.... i d'altres més grossos. Em quedaré amb molts records d'ell.. però sobretot amb el dia que el vàrem recuperar després d'haver sigut atropellat per un cotxe... es va adormir a la meva falda !

Et trobarem a faltar !

Cal activar-se

Després de la CCC no val a dormir-se. Cal continuar sortint i fent coses per tal de que el cos torni a agafar l'estat de forma ideal per poder fer altres marxes, curses amb garanties, i quan dic garanties no em refereixo a quedar primer, sinó a fer-ho dignament i acabar el més sencer possible.

Des de llavors he sortit tres o quatres dies, fen de 12 fins a 20 km, trotant suau. Avui dimecres una hora de cursa lleugera a peu i hora i mitja de btt rodant pel terme amb l'Avel.lí i el Juanjo. Va la mar de bé per tal de fer treballar tota la musculació de les cames de manera diferent. Demà dijous crec que sortiré una altra vegada amb el Jordi, Xavi i Felipe, o sigui els trencakames de Riudoms. Després d'un any irregular volem tornar a agafar el fil de les 2 sortides programades per setmana per tal d'agafar ja el ritme i no perdre'l.

Els objectius finals d'aquesta campanya 2010 seran:

• La ruta de l'ermità aquest mes de setembre, potser el darrer cap de setmana. Una travessa de 105 km de distància i 6325 m de desnivell POSITIU. La modalitat com de costum, 36 hores, que en aquest cas s'anomena: ALLEGRO MODERATTO. O sigui arribar divendres, sopar i dormir al primer refugi i començar l'endemà d'hora per acabar el diumenge al migdia també. És una bona manera de fer-la gaudint també de l'entorn i sense la pressió de l'opció 24h.

• UTSM (Ultra Trail Serra de Monsant). L'any passat va ser la primera edició i aquest any em veig amb ganes de fer-la. S'ha reduït el temps màxim per a fer-la passant a 24 hores. La distància és de 102 km i 3400 de desnivell positiu. Crec que es pot fer bé, patint lo just. Demà ho comentaré amb el Xavi Serra, ja que m'han dit que ell també hi vol participar i potser ho fem com a equip..per distreure's una mica més... ja ho veurem.

CCC - Courmayeur Champex Chamonix 2010

Per fi havia arribat la gran cita o el gran repte. L'ambient de la ciutat era espectacular. Havíem arribat via Ginebra, a través d'Easyjet, i una vegada allí, vàrem llogar un cotxet per venir fins a Chamonix. En un hora et plantes aquí.

Havíem llogat una habitació en una mena de bed and breakfast força curiòs. Es tracta d'una senyora, la Pascaline, que té tres habitacions sota casa seva i allà vam fer cap. I quina sort vam tenir...

Tot ho teníem a punt. Després d'haver fet la carros els dies 16 i 17, no havia tornat a fer res de res de res...ni a còrrer ni un km. Però em sentia bé i amb confiança....

Els dies 25 i 26 d'agost havia fet un temps de ple estiu, o sigui calor i calor al migdia i matins i nits fresquetes...el dia D, el dia 27 la cosa no seria així. Va començar el dia grisot, amb núvols...a les 6 del matí esmorzàvem al menjador de la Pascaline, pa amb tomàquet, "jambó", pastes, confitura d'aranyons, ...fins les 10:00 que començava la CCC encara hi havia temps per a pair-ho tot.

Una vegada acabat l'esmorzar tocava agafar el cotxe des de les Houches fins a Chamonix. A les 7:45 sortia el bus que ens portaria fins a Courmayeur (Italia). Els núvols eren cada vegada més densos i la pluja començava a fer acte de presència. Allí vam trobar al Toni Calderon i tota la família i vam estar junts fins a l'hora de començar. Una vegada es va acabar la prova vam passar i sopar plegats també...

La sortida de la CCC...emocionant... tothom nerviós, amb ganes de començar, els speakers italians animant el cotarro i la música que feia posar el gallino de piel. I la pluja que no parava...

Després de donar un tomb pel poble, ja vam sortir direcció Planpincieux. En menys de dues hores ja havíem pujat 800 metres fins el Refugi Bertone, entre prats i colls... molt boniques les vistes. La pluja no parava. Tot seguit ens vam posar en marxa de nou fins arribar al pic de la Tronche (2584m), 700 metres més a dalt de Bertone. Llavors va ser quan la pluja va afluixar. Semblava que el dia milloraria, el solet de nou apuntava ben fort...però només va ser un miratge. Després de passar el refugi Bonatti, i baixar fins a Arnuva, la pluja començaria. Abans però tocava pujar el gran coll Ferret (2537m). No pares de pujar i baixar per uns corriols on una relliscada pot sortir una mica cara... 6 hores 40 minuts de marxa.

A partir d'aquí venien gairebé 1700 metres de desnivell que ens portarien fins a Praz de Fort. Aquí ja portàvem 49,4 km. El cos anava bé i el cap més. Ara pujaríem fins el llac de Champex, un poblet suís de comte, on cases de fusta envolten el llac. Es troba a uns 1500 metres de desnivell. Aquí ja portàvem 55 km i 11 hores de marxa. Tot bé.

No havia deixat de ploure des de feia hores. Els corriols s'havien convertit en camins de fang, on era molt difícil aguantar-se dret a les baixades (força picades) i on els corriols d'aigua ja arribàvem a mitja cama en alguns llocs. Ara tocava el tram final de la CCC, pujar tres colls de 2000 metres cadascun des dels 1300 metres cada vegada i tornant a baixar a aquesta alçada...

A dalt del primer coll, el de la Bovine, el vent bufava tan fort que movia la carpa que l'organització havia posat com a control. L'aigua no havia deixat de caure, i juntament amb el vent, la boira i el fred... en fin.... tots estàvem "pajaríns". No sabies ni com sortir del xiringuitu per continuar. La baixada fins a Trient va ser un festival de relliscades, caigudes, etc... Ja portàvem 71 km, i un desnivell positiu de 3900 i negatiu de 3828, o sigui un acumulat de 7728 metres... "nostamal". Va ser aquí quan l'organització va decidir de suspendre la prova... la previsió de temps per les properes hores era "catastròfica" en paraules textuals. Em va fer ràbia, pq gairebé ho tenia a tocar dels dits, però també és veritat que la seguretat de tots perillava. La baixada del coll de Catogne i sobretot el de la Téte aux Vents (el nom ja dóna pistes...) eren molt arriscades....

A les 2 del matí havia arribat a Trient, o sigui ja portava 14 hores de travessa i per fer els 27 km restants crec que hauria necessitat unes 6 o 7 hores aproximadament. El proper any ho sabrem del cert...

Tot i plegar a les 2, fins que no va arribar el bus, ens va portar a Chamonix, allà vaig agafar el cotxe, em vaig passar la sortida a les Houches, vaig haver de fer km de més... vaja...tota una odisea que va fer que arribés a "caseta" vora les 6 del matí... mullat com un poll, i amb 5 kgs. de fang acumulats als mitjons, pantalons, bambes.... horrible !

L'endemà em vaig assebentar de que la prova llarga es va suspendre al km. 21, enmig dels plors de japonesos, americans i gent de tot el món que també havia vingut a participar-hi. Sap greu perquè és gent que s'ha gastat una pasta per venir fins aquí, però s'ha d'entendre. El darrer any van morir tres persones en una situació molt semblant al Raid du Mercantour.

Vaja que el proper any ens tocarà venir de nou...per disfrutar de l'entorn, de la gent, de la gastronomia i per acabar el que vam començar aquest any. Gràcies a tots per les trucades de suport, sms, etc... sempre et fan sentir acompanyat i s'agraeix molt !

I per acabar un recull de fotos dels dies passats a Chamonix.

Carros de Foc 2010

Què millor per preparar la CCC que fer una sortideta pel Pirineu.... i sortir per sortir potser val la pena tornar a fer la Carros. Doncs dit i fet. Feia 3 anys que l'havia fet per primera vegada amb el David, i la idea de tornar-hi em feia molta gràcia. Aquesta vegada però va ser amb el Jaume Sabater.

Vam sortir el diumenge 15 juntament amb la Neus i la seva filla Xantal, que va poder pujar i dormir per primera vegada en un refugi de muntanya, el de la Restanca.

La previsió de meteo no pintava massa bé inicialment, però de cop i volta es va capgirar i el que havien de ser dos dies de núvols i pluja, es van convertir en dos dies de sol i calor asfixiant en alguns moments. Tot i així, molt millor que la pluja...

El fet de fer la carros en dos dies et permet anar caminant rapidet sense encantar-te i veure i disfrutar de l'entorn. I així va ser... Els temps finals van ser:

Dilluns 16 d'agost

restanca-ventosa 1 h 30 min
ventosa-estany 4 h
estany-colomina - 3 h 30 min
colomina-blanc - 2 h 40 min

total primera jornada : 11 h 40 min

Dimarts 17 d'agost

blanc-mallafré - 2 h 25 min
mallafré-amitges - 1 h 10 min
amitges-saboredo - 1 h 40 min
saboredo-colomers - 1 h 40 min
colomers-restanca - 3 h 20 min (amb pillada inclosa pq ens vam equivocar en el darrer instant)

total segona jornada : 10 h 15 min


Vam riure, vam patir, vam disfrutar....

36è Aniversari

Avui 36 anyets... i sumant...

Moltes felicitacions via sms, via feisbuc, via teléfon...això sempre fa gràcia.

Setmana de recuperació moral

Després del trist paper a Benasque necessitava una mica de recuperació anímicament parlant. Perquè físicament, després de fer 25 km, el cos no havia notat massa cosa.

La qüestió és que el dimarts 3 següent, el dia 3 ja ens vàrem posar a la feina, sortida amb el Pere, Toni i Rafel des de Vinyols fins al límit del terme de Cambrils, vora 20 km trotant suau en una hora i 40 minutets.

El dimecres 4-ago, sortida d'una hora en btt, per a recuperar articulacions.

Dijous 5-ago i divendres 6-ago , pujada a la Mola de Colldejou, per fer desnivell.

Dissabte 7-ago descans (merescut)

Diumenge 8-ago, 20 km al més pur estil Sables, seguint el GR per la costa. Sortida de Vinyols fins a Cambrils i a partir d'aquí seguint la costa (La LLosa, Cala Peixerota, etc..) fins a Miami, i sortint a les 11:00 del migdia per fer-ho una mica més èpic. Tot i portar aigua i aquarius, en acabar em vaig trincar de cop un litre de suc de taronja i un d'aigua fresca del súper... feia moltísssima calor.

Nefasta Ultra Trail Aneto

I ja van dues aquest any...Després de tota la preparació..no va servir per a res de res. No sé si va ser el desnivell acumulat, vaig passar en poques hores dels 200 metres d'alçada de casa als vora 2800 del coll de Ballibierna... no ho sé pas, però quan ja portava tres hores i escaig de cursa, i baixant del coll van començar els marejos, mal de cames, mal de cap, ganes de vomitar, tot un poema. Just quan mirava de sortejar la tartera... i mirant de no fotre'm de cap.... un desastre !

No crec que fos per no menjar o no beure...des de l'inici ho havia anat fent...potser senzillament no era el meu dia...

Sigui com sigui m'ha quedat una espineta clavada i espero el proper any poder treure-la !