I ja van dues aquest any...Després de tota la preparació..no va servir per a res de res. No sé si va ser el desnivell acumulat, vaig passar en poques hores dels 200 metres d'alçada de casa als vora 2800 del coll de Ballibierna... no ho sé pas, però quan ja portava tres hores i escaig de cursa, i baixant del coll van començar els marejos, mal de cames, mal de cap, ganes de vomitar, tot un poema. Just quan mirava de sortejar la tartera... i mirant de no fotre'm de cap.... un desastre !
Sigui com sigui m'ha quedat una espineta clavada i espero el proper any poder treure-la !
No crec que fos per no menjar o no beure...des de l'inici ho havia anat fent...potser senzillament no era el meu dia...
Sigui com sigui m'ha quedat una espineta clavada i espero el proper any poder treure-la !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada