INICI PRETEMPORADA 2010 2011

Balanç 2010

Una vegada finalitzada la temporada 2010, el balanç ha de ser POSITIU. I poso positiu en majúscules...perquè després de l'intervenció del 2009 i passar tot l'any en blanc, aquest 2010 ha sigut un premi. Vaig tenir llavors seriosos dubtes de si podria tornar a repetir sensacions viscudes amb anterioritat, o sigui curses, km's, ultres, travesses, etc... i totes les pors s'han esvaït. Segurament m'ha faltat aquell punt de força i resistència en alguns moments de l'any, però venint de "la travessa del Desert", això era d'esperar. Podríem anomenar l'any com el "QUASI" perquè quasi acabo moltes curses...jajjaja.... espero poder anomenar el 2011 com el "ARA SÍ" perquè les pugui enllestir llavors.

De moment, un parell de setmanes de relax total, i a començar el 2 de novembre la pretemporada.

En breu ja nous entrenaments, objectius i més enredus que són els que ens fan sentir vius !

UTSM - Ultra Trail Serra Montsant 2010

Tard, però finalment arriba la crònica del que podríem anomenar darrera prova de la temporada 2010. La veritat és que no va anar massa bé tenint en compte com hi arribava. El dia anterior a la cursa, vaig agafar una gastroenteritis de nassos que em va deixar mig KO. Tot el dia amorrat a l'Aquarius i fent menú de malalt per tal d'agafar una mica de forces. Tot i així el dissabte de matinada a les 6 ja era a casa del Xavi Serra a Riudoms, on també havia fet cap el Marcel i la seva dona, l'Eva, que ens faria d'avituallament. Temps de deixar-li la bossa que trobaríem al control de Cabacés i au, cap a Cornudella.

Vam arribar d'hora, com ens agrada. Temps per fer-ho tot amb calma i poder fins i tot descansar una mica dins el cotxe. A fora feia fred. Uns 3 graus marcaven els termòmetres. El cos semblava mig recuperat, però tot i així encara sentia sorolls, com si la rentadora fes el centrifugat... tot es remenava. Per si de cas, l'Aquarius corria com l'aigua.

En un moment es va fer l'hora de sortida. Preparar tot el material, excessiu crec jo, i tenir-ho tot a punt per poder passar el briefing i control que feia l'organització. Temps també per a saludar a molts amics i companys d'aventures amb qui et vas retrobant any rere any en aquestes curses. També temps per a fer-nos una foto de grup abans de sortir.
Marcel, Xavi, un servidor i l'Antonio. En aquesta foto semblàvem els Dalton...

Pocs minuts després començava la segona edició de la Ultra Trail Serra de Montsant.

El dia era fred al principi però de mica en mica va anar millorant la temperatura, fins el punt que en alguns llocs feia caloreta. Els primers controls de pas van anar molt bé. Anàvem a un bon ritme i passaven ràpid. A més, coincidia per una de les zones que més coneixo del Montsant, i per on sovint hi passo. Les sensacions eren bones a nivell de cames, i el peu també responia, però el cos.... era una altra història. La panxa, començava a remugar, i no em venia de gust res dels controls... ni molt menys menjar un plàtan o fruits secs o... tirava d'un entrepà que portava jo de pernil dolç i uns que vaig trobar al control d'Ulldemolins.

Va ser a partir de llavors quan les sensacions van anar a pitjor. Em notava sense benzina. Tot i així anava tirant de reserves suposo perquè vaig arribar a Margalef, després d'haver passat l'infern del pantà, en 4 hores i 43 minuts, i en 37a posició. Sort que anava tocat !!! A partir de llavors però, la cosa va anar a més, vaig arribar a Cabacés justet. Allà m'esperava l'Eva amb un tupper d'arròs blanc que m'havia preparat... no m'entrava res de res. 4 cullerades mal comptades, un litre d'aquarius més i de nou a caminar...

Cada vegada em notava pitjor, i els km següents serien un infern en tota regla. La pujada a la Figuera va ser demolidora. L'ascens es va fer etern. Cada 10-15 minuts m'havia d'aturar, i no podia ni respirar, m'aguantava amb els bastons per no caure. Les cames em feien figa, però el cor em feia continuar. En arribar al control, la parella que hi havia em van veure tan malament que fins i tot em donaven el seu entrepà ! massa tard però...(com a prova la foto de petat que feia de camí a la Figuera)

Vaig continuar fins les Vilelles, però en arribar a la segona, no podia més. Pel camí plorava d'impotència i de falta de forces... quan no s'hi pot fer més, millor plegar. Sort en vaig tenir de trobar a l'Anna (germana del Marc Balañá) i el Felipe, que anaven fent el seguiment de la Mar. Em van fer de taxi fins a Escaladei. Allà m'esperava la Rosa juntament amb l'Eva...

Resumint, al final no sé si va ser tota una proesa o bé una temeritat participar-hi quan no estava ni de bon tros recuperat de la panxa. Ni els 5-6 litres d'aquarius em van recuperar.

Tota una llàstima tenint en compte que el Marcel i el Xavi van acabar en la posició 12 i 13 al final, per tant crec que hauria fet un paper força digne... vaja, només acabant ja hauria sigut perfecte. Però haurem d'esperar fins el proper any...

Al final, em quedo amb els parcials fets i amb les ganes de començar una nova campanya..amb noves proves, aventures i km per endavant.

Ruta de l'Ermità

Aquest cap de setmana vàrem consumir el nostre abonament anual de finde "sólo chicos" amb el David. No es tracta d'anar a Eivissa de festa o a las Vegas, preferim passar-lo fent tombs a peu pel terme, som així de ton... !

Aquesta vegada ha tocat la Ruta de l'Ermità. No tenia massa clar ni per on queia ni per on passàvem, però a mesura que vaig anar veient el mapa, quedava clar que no es tractava d'una ruta per prendre-nos a la lleugera. Tot el contrari.

Al final van sortir vora 100 km, i un desnivell acumulat per fer tremolar les cames...

La ruta promet, té algun defecte encara de marcatge, clar que és una ruta molt jove i amb el temps es millorarà tot això. Els refugis són un punt molt a favor. La gent molt amable, i amb ganes.. no com per exemple passa a la Carros, suposo que saturats de visitants, o amb poques ganes de fer feina (no tots).

Nosaltres la vàrem fer al revés. Cosa que feia encara més difícil de seguir les marques.

Però el que pitjor vàrem portar va ser el fet d'haver trobat bolets i més bolets (dícese rovellons, camagrocs, peu de rata...) i no poder plegar-los. Si haguèssim anat de cara al cotxe... però no era així i per tant ens vam conformar fotografiant-los i pensant quin cistell podríem haver fet amb més calma i més temps. Com a mostra:

Al final ha sigut una bona sortida i una bona preparació per la UTSM. Allà també patirem... segur que sí.

Preparant ja la UTSM

Avui i de cara a la propera i segurament darrera prova d'aquesta campanya, la UTSM pel Montsant, el Marcel i un servidor hem anat a fer un tomb, per mirar de passar per racons que una de dos, o bé teníem oblidats, o senzillament no hi havíem passat mai.

Hem sortit de la Morera del Montsant, pujant pel grau de la Grallera, hem arribat a la Serra Major. Una vegada allí, cap a l'esquerra, Piló dels Senyalets, Pi del Cugat, la Cogulla, Punta del Peret, etc.. fins arribar al grau de l'Escletxa. Un pas equipat amb dues cintes metàl.liques no sigui cas que algú s'emocioni i acabi caient de dalt baix (molt fàcil). Després de passar pel forat, baixada per pista fins a la Cartoixa. Una vegada allà entrepanet, agafar forces i el mateix però en sentit invers, i de fet el que farem el dia de la prova.

La diferència, és que quan arribem a la Cartoixa, aquell dia, teòricament portarem a les cames uns 80 km... o sigui que serà molt molt molt diferent.

Finalment han sortit 22 km i uns 2000 metres de desnivell acumulat. I és que el Montsant és molt Monsant.

En aquesta vida no tot són alegries...

Avui ens ha deixat el Faig. El pobre ja feia temps que no girava rodó, amb petits problemes.... i d'altres més grossos. Em quedaré amb molts records d'ell.. però sobretot amb el dia que el vàrem recuperar després d'haver sigut atropellat per un cotxe... es va adormir a la meva falda !

Et trobarem a faltar !

Cal activar-se

Després de la CCC no val a dormir-se. Cal continuar sortint i fent coses per tal de que el cos torni a agafar l'estat de forma ideal per poder fer altres marxes, curses amb garanties, i quan dic garanties no em refereixo a quedar primer, sinó a fer-ho dignament i acabar el més sencer possible.

Des de llavors he sortit tres o quatres dies, fen de 12 fins a 20 km, trotant suau. Avui dimecres una hora de cursa lleugera a peu i hora i mitja de btt rodant pel terme amb l'Avel.lí i el Juanjo. Va la mar de bé per tal de fer treballar tota la musculació de les cames de manera diferent. Demà dijous crec que sortiré una altra vegada amb el Jordi, Xavi i Felipe, o sigui els trencakames de Riudoms. Després d'un any irregular volem tornar a agafar el fil de les 2 sortides programades per setmana per tal d'agafar ja el ritme i no perdre'l.

Els objectius finals d'aquesta campanya 2010 seran:

• La ruta de l'ermità aquest mes de setembre, potser el darrer cap de setmana. Una travessa de 105 km de distància i 6325 m de desnivell POSITIU. La modalitat com de costum, 36 hores, que en aquest cas s'anomena: ALLEGRO MODERATTO. O sigui arribar divendres, sopar i dormir al primer refugi i començar l'endemà d'hora per acabar el diumenge al migdia també. És una bona manera de fer-la gaudint també de l'entorn i sense la pressió de l'opció 24h.

• UTSM (Ultra Trail Serra de Monsant). L'any passat va ser la primera edició i aquest any em veig amb ganes de fer-la. S'ha reduït el temps màxim per a fer-la passant a 24 hores. La distància és de 102 km i 3400 de desnivell positiu. Crec que es pot fer bé, patint lo just. Demà ho comentaré amb el Xavi Serra, ja que m'han dit que ell també hi vol participar i potser ho fem com a equip..per distreure's una mica més... ja ho veurem.