Aquest cap de setmana vàrem consumir el nostre abonament anual de finde "sólo chicos" amb el David. No es tracta d'anar a Eivissa de festa o a las Vegas, preferim passar-lo fent tombs a peu pel terme, som així de ton... !
Aquesta vegada ha tocat la Ruta de l'Ermità. No tenia massa clar ni per on queia ni per on passàvem, però a mesura que vaig anar veient el mapa, quedava clar que no es tractava d'una ruta per prendre-nos a la lleugera. Tot el contrari.
Al final van sortir vora 100 km, i un desnivell acumulat per fer tremolar les cames...
La ruta promet, té algun defecte encara de marcatge, clar que és una ruta molt jove i amb el temps es millorarà tot això. Els refugis són un punt molt a favor. La gent molt amable, i amb ganes.. no com per exemple passa a la Carros, suposo que saturats de visitants, o amb poques ganes de fer feina (no tots).
Nosaltres la vàrem fer al revés. Cosa que feia encara més difícil de seguir les marques.
Però el que pitjor vàrem portar va ser el fet d'haver trobat bolets i més bolets (dícese rovellons, camagrocs, peu de rata...) i no poder plegar-los. Si haguèssim anat de cara al cotxe... però no era així i per tant ens vam conformar fotografiant-los i pensant quin cistell podríem haver fet amb més calma i més temps. Com a mostra:
Al final ha sigut una bona sortida i una bona preparació per la UTSM. Allà també patirem... segur que sí.
Aquesta vegada ha tocat la Ruta de l'Ermità. No tenia massa clar ni per on queia ni per on passàvem, però a mesura que vaig anar veient el mapa, quedava clar que no es tractava d'una ruta per prendre-nos a la lleugera. Tot el contrari.
Al final van sortir vora 100 km, i un desnivell acumulat per fer tremolar les cames...
La ruta promet, té algun defecte encara de marcatge, clar que és una ruta molt jove i amb el temps es millorarà tot això. Els refugis són un punt molt a favor. La gent molt amable, i amb ganes.. no com per exemple passa a la Carros, suposo que saturats de visitants, o amb poques ganes de fer feina (no tots).
Nosaltres la vàrem fer al revés. Cosa que feia encara més difícil de seguir les marques.
Però el que pitjor vàrem portar va ser el fet d'haver trobat bolets i més bolets (dícese rovellons, camagrocs, peu de rata...) i no poder plegar-los. Si haguèssim anat de cara al cotxe... però no era així i per tant ens vam conformar fotografiant-los i pensant quin cistell podríem haver fet amb més calma i més temps. Com a mostra:
Al final ha sigut una bona sortida i una bona preparació per la UTSM. Allà també patirem... segur que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada