67,5 km i 4900 m desnivell acumulat
Ja quasi no recordava com de dura era aquesta marxa. I què millor per a fer memòria que repetir-la. I a fé de Déu que és dura de nassos...
Els 67,5 km es fan llargs, i per no parlar dels 4900 metres de desnivell acumulats, que es paguen bàsicament a la pujada que va des de Farena al refugi de Cogullons, on en poca distància arribem a vora 1100 metres d'alçada.
Continuant amb el procés de recuperació, la proposta per aquest dissabte era la de pujar fins a Prades caminant ràpid on no pogués trotar, i així va ser. De fet crec recordar que arribava a Prades en la posició 67 o 68...més que content.. La darrera part la faria caminant per no carregar en excès el peu..tampoc feia falta abusar. Però la lletra petita de caminar diu que sí, que s'arriba igual, però que es triga moooolt més i així va ser com al final em sortien les 11 hores clavades de marxa.
A destacar el vent i temperatura baixa que va fer durant tot el dia, tot i no tenir un cap núvol. Això va ajudar a que la gent es deshidratés més fàcilment, i les "pàjares" van caure com a mosques... Jo mateix en arribar a Prades em vaig jalar dos entrepans de llangonissa a la planxa..quan normalment tasto ben poca cosa.... i és que sembla en aquestes situacions que tinguis un forat, un triangle de les Bermudes que per molt que li posis género mai en té prou...
Aquesta setmana descansarem, una mica de relax i el cap de setmana una vegada recuperats de l'esforç muscular ja pensarem en fer més coses.
Prova superada....
Ja quasi no recordava com de dura era aquesta marxa. I què millor per a fer memòria que repetir-la. I a fé de Déu que és dura de nassos...
Els 67,5 km es fan llargs, i per no parlar dels 4900 metres de desnivell acumulats, que es paguen bàsicament a la pujada que va des de Farena al refugi de Cogullons, on en poca distància arribem a vora 1100 metres d'alçada.
Continuant amb el procés de recuperació, la proposta per aquest dissabte era la de pujar fins a Prades caminant ràpid on no pogués trotar, i així va ser. De fet crec recordar que arribava a Prades en la posició 67 o 68...més que content.. La darrera part la faria caminant per no carregar en excès el peu..tampoc feia falta abusar. Però la lletra petita de caminar diu que sí, que s'arriba igual, però que es triga moooolt més i així va ser com al final em sortien les 11 hores clavades de marxa.
A destacar el vent i temperatura baixa que va fer durant tot el dia, tot i no tenir un cap núvol. Això va ajudar a que la gent es deshidratés més fàcilment, i les "pàjares" van caure com a mosques... Jo mateix en arribar a Prades em vaig jalar dos entrepans de llangonissa a la planxa..quan normalment tasto ben poca cosa.... i és que sembla en aquestes situacions que tinguis un forat, un triangle de les Bermudes que per molt que li posis género mai en té prou...
Aquesta setmana descansarem, una mica de relax i el cap de setmana una vegada recuperats de l'esforç muscular ja pensarem en fer més coses.
Prova superada....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada