Cap de Setmana Aprofitat

El que es pot fer en 36 hores…

Dissabte 13, són les 6:00 del matí i el suunto ja està nerviós…(dec ser de les poques persones que el cap de setmana mou o modifica les alarmes dels despertadors per a posar-les encara més d’hora). Un bol de llet amb cereals, acabar de preparar la bossa i 4 coses per picar i carretera i manta. Amb la de neu que havia caigut aquesta setmana, la cosa pintava bé. A més feia molt de temps que no anava a Aransa, una bona estació d’esquí de fons, amb les pistes amples i ben cuidades. Als deu minuts d’arribar van fer cap la Rosa i el David.

Temps de treure els “esquisus”, comprar el forfait i quan passaven pocs minuts de les 10 ja estàvem remant pistes amunt, i no vam tornar a l’estació fins les 14:00 tocades. En aquestes 4 hores vam tenir temps d’arribar a l’estany de la Pera, i quasi al Mirador.

És curiós però tot i saber que vas pujant per arribar a un punt, quan toca tornar mai fa baixada, et canses igual. Contínuament has de “manxar” com si estiguessis pujant…a banda de que quedes fet un senyor de cames i braços, així com els beneficis de poder oxigenar entre 1500 vora els 2000 metres. Prou de queixar-nos ! Ja passaven uns minuts d’un quart de tres, i tocava tornar cap a casa. A diferència de Tuixent, per arribar aquí necessites més temps… De baixa vaig anar picant fruita que portava i unes barretes super energètiques, que no serveixen per res, però que ajuden a enganyar la gana…

Les 18:00, ja sóc a casa . Avui tenim sopar a casa el Manau i la Marta. També venen l’Isidre i la Gisela i el Galan. Vaig dir que jo portaria alguna cosa per postres…doncs au, em poso el davantal i a la feina. Sucre per aquí, farina per allà, ous…i molta poma !!

Resultat:

Llàstima que no has pogut venir Mònica. Ja trobarem una altra excusa per a fer el pastís el poma i el puguis tastar.

Soparet de luxe, carn i llangonissa feta al foc a terra….truita amb carxofa, patates al caliu, escalivat…vinet i pastís de poma. Tot boníssim ! Després del cafetó i les gotes de xarop i quan ja eren les 12 passades vam agafar els trastus i cap a Salou. Fa uns anys, amb els ulls tancats el cotxe hi hauria anat solet. Els anys de Diseño, del Handicap, del Patio, i clar, de la CAGE. Aquesta vegada vaig haver de posar-hi una mica més d’atenció. Feia molt de temps que no hi anàvem, anys ! Una vegada aparcats, vam quedar a l’entrada. Des de fora ens venien molts records, al menys a mi. Tot i que aquella nit més que mai es podria haver dit la CAGE de Fulano i no pas de Medrano. Hi havia a l’entrada dues ties i un pavo, se suposa que vestits amb cuir negre, que encara no sé que c-n-y hi feien !

Travessar la porta, va ser una sensació molt curiosa. Tornar a entrar al lloc on ens vam fer grans a base de música, salts, cubatets…feia gràcia !! D’altra banda, totes aquestes emocions es van convertir en pànic, en veure una gentada més a prop de fitxar per l’IMSERSO que no pas d’una altra cosa. El bótox flotava en l’ambient. On ens hem posat !! Ràpid vam passar per dins per anar a la terrassa, posar-nos de genolls i demanar al nostre Beat Bonaventura, mentres feiem un cubatet, que allò parés, que la tropa de “diz-iokeis” sortits d’una illa balear i que ocupaven la cabina toquessin el 2 cap els Monegros o més lluny encara… Tot aquest periple de temps ens va servir per poder saludar a amics, coneguts i gent qui freqüentava la CAGE en els seus temps gloriosos.

Finalment les nostres pregàries van sorgir efecte, i el Sr.Ignacio (posem-se drets) va començar a fer moure els vinils…al mateix temps que els nostres ossos també es començaven a moure…. I si es van moure !!

Raymonde, Tilt, Front 242, Swans, The Cure, Sisters of Mercy, Alien Sex Fiend, Happy Mondays, Crazyheads, Fuzztones, A Split Second, Ministry, Diesel Park West, Iggy Pop, The Cult, etc…

El Manau, Isidru (fent promeses obscenes no fetes realitat..jajajaja) Galan, Gisela, Almu, Marta, Lluís, Jimbet, Jaie, Joan Dalmau, Fiti, Puça petit, Meri, Mario, Pili, Mar, Vanessa, Lurdes, Lucky..i com no la Rosa…saltant i votant.

Total que eren les 6 del mati, i ja no podíem dir ni fava !! Sortíem per la porta amb la sensació d’haver passat una nit memorable, recordant vells temps, i recuperant sensacions quasi oblidades.

De pujada va conduir la Rosa. No és per res, però com avui en dia amb l’aroma d’un café igual ja dones positiu…millor no jugar-nos-la. L’Isidre també venia amb nosaltres. El vam deixar a Riudoms i cap a casa. Les orelles xiulaven com mai….el piiiiii era terrible… fins i tot a les 13:00 quan ens vam llevar encara hi sonava la banda sonora a les nostres orelles.

Un bon arròs però, fa reviure fins i tot a un mort. I així va ser. Ja tornava a portar el davantal posat, i entre la cuinera i un mindundi com jo vam preparar un super dinar recuperador…tant va ser així que a les 16:00 i amb les forces renovades vaig escapar-me a la Mola, per poder aprofitar les darreres hores de solet.

La suada va ajudar a cremar les toxines acumulades, i de nou una sensació de plaer anava filtrant pels tots els porus de la pell...molt diferent a la del dissabte nit, però igual d’intensa. Les vistes, el fred a la cara, la neu acumulada, les darreres hores de llum…una bona manera d’acomiadar un intens cap de setmana !

Fins aviat !