Ahir diumenge vaig fer la primera sortideta per tal d'anar provant el peu i veure com evoluciona tot. Pujar per les Tosques fins el refu de la Mussara i baixar. 2 horetes i poc més.
Les sensacions van ser bones pel fet de sentir-me viu de nou, tot i que encara noto el peu sensible i la cosa ha d'anar a poc a poc.
Tot i així, aquest diumenge provaré de sortir una estoneta més a caminar, i confio d'aquesta manera que tot vagi tornant a la normalitat.
Ara mateix no hi ha cap cursa a la vista ni cap prova a fer, l'únic objectiu és poder còrrer al mes de Gener de 2010.
El temps em donarà la raó...o no ?!
dilluns, 31 d’agost del 2009
dijous, 16 de juliol del 2009
Comptador a 0 16.07.09
Com molt bé diu l'encapçalament, ara toca fer repòs i començar de zero.
El dimarts 14 finalment em van operar. Dues hores i una mica més de "patiment sedat" i cap a l'habitació de nou.
Després de sis mesos i escaig arrossegant molèsties, tot i que encara ara fa una mica de mal, pensar que d'ara en endavant ha d'anar tot a millor em fa ser optimista.
Moltes gràcies pels mails i trucades rebudes.
Una abraçada a tots !
dijous, 11 de juny del 2009
Bad News 11.06.09
Bé, finalment s'ha confirmat el pitjor, i després d'una ressonància magnètica, el metge em va diagnosticar que efectivament tenia la patologia coneguda com Neuroma de Morton al peu dret.
Què vol dir això !? doncs que tornem a començar amb anti-inflamatoris i que no no hi ha data de recuperació a la vista.
Això segurament és el pitjor, després de quasi 5 mesos arrossegant molèsties, no saber quan estaré recuperat, si d'aquí dues setmanes, un mes, etc...
M'he tret del cap anar a la CCC a l'agost, donat que no puc fer cap tipus de planificació i menys per una prova d'aquestes característiques.
No resta esperar i esperar i....
Què vol dir això !? doncs que tornem a començar amb anti-inflamatoris i que no no hi ha data de recuperació a la vista.
Això segurament és el pitjor, després de quasi 5 mesos arrossegant molèsties, no saber quan estaré recuperat, si d'aquí dues setmanes, un mes, etc...
M'he tret del cap anar a la CCC a l'agost, donat que no puc fer cap tipus de planificació i menys per una prova d'aquestes característiques.
No resta esperar i esperar i....
dilluns, 4 de maig del 2009
The New Raemon 01.05.09
Carai amb el Ramon...
Aquest divendres 1 de maig, vam anar al Festival de Música al Carrer de Vila-Seca. El cartell, a títol personal no tenia massa "ganxo"... m'hauria agradat veure a Élena, de nou al Roger Mas... però vaja al final nomès vàrem assistir-hi el primer dia i prou.
I quina sorpresa la nostra, veure que The New Raemon, sonen igual de bé (o millor) en directe que encapsulats ?! La posada en escena era sòbria, no ens enganyarem, no es tracta d'una superbanda amb aires de superstars... tampoc els hi fa falta però... sinó d'un grup d'amics que disfruten tocant cançons senzilles, vaja el que ara anomenarien un crooner els més "cool" del moment.. o dit en altres paraules, cançons sobre coses habituals, comunes etc...
A tots ens va agradar, vam disfrutar, i fins i tot cantar les lletres...
I com a mostra la foto que ens vam fer amb ell, tot i ser una mica tímid !!
Si voleu escoltar un dels seus hits...
dijous, 30 d’abril del 2009
VII Marxa Riudoms - La Mola - Riudoms 26.04.09
53 km i +1225 m desnivell
Poder còrrer sempre és gratificant, però si a més ho fas a "casa", la satisfacció llavors és doble. Finalment, i mig fent cas al trauma, vaig provar de fer un pas més en la meva recuperació. Ja feia més de 5 setmanes de la darrera infiltració i tot i que le peu no millorava...tot semblava que lentament anava tornant a la normalitat.
Dic que semblava perquè una vegada acabada la marxa, em vaig adonar que tornàvem a ser al principi de tot. Un fort dolor a la planta...i patiment, molt de patiment.
Aquesta vegada el meu company de fatigues va ser el Jaume Sabater, tot un crack de la muntanya, escalada, btt, surf...vaja una màkina... Vam començar rodant suau.. tot just quan començava a ploure. Ja quasi no vam deixar de còrrer fins al final... igual que l'aigua.
Com ara fa 2 anys, més de 5 hores sota la pluja, fred, vent... tot va fer que al final fos una mica més èpic el matí !
Els darrers 5 km, el peu em feia tant de mal que quasi ni caminar podia... tot i així vam fer el 43 i 44 respectivament de 500 persones... complentant la volta en unes 6 hores. Sort que teníem el peu malament no !?
Aquesta setmana tornaré a passar pel metge..i crec que haurem de començar de nou amb el tractament... es presenta un any complicat complicat.
Poder còrrer sempre és gratificant, però si a més ho fas a "casa", la satisfacció llavors és doble. Finalment, i mig fent cas al trauma, vaig provar de fer un pas més en la meva recuperació. Ja feia més de 5 setmanes de la darrera infiltració i tot i que le peu no millorava...tot semblava que lentament anava tornant a la normalitat.
Dic que semblava perquè una vegada acabada la marxa, em vaig adonar que tornàvem a ser al principi de tot. Un fort dolor a la planta...i patiment, molt de patiment.
Aquesta vegada el meu company de fatigues va ser el Jaume Sabater, tot un crack de la muntanya, escalada, btt, surf...vaja una màkina... Vam començar rodant suau.. tot just quan començava a ploure. Ja quasi no vam deixar de còrrer fins al final... igual que l'aigua.
Com ara fa 2 anys, més de 5 hores sota la pluja, fred, vent... tot va fer que al final fos una mica més èpic el matí !
Els darrers 5 km, el peu em feia tant de mal que quasi ni caminar podia... tot i així vam fer el 43 i 44 respectivament de 500 persones... complentant la volta en unes 6 hores. Sort que teníem el peu malament no !?
Aquesta setmana tornaré a passar pel metge..i crec que haurem de començar de nou amb el tractament... es presenta un any complicat complicat.
dilluns, 2 de març del 2009
Courmayeur-Chamonix 28 - Agost - 2009
Com ja he pogut comprovar, el fet de no còrrer i no poder fer res de res, dóna temps per a pensar, i de vegades pensar massa és perillòs.
Perillòs en quin sentit ? Doncs que potser fas coses de les que després et pots arrepentir.
Una d'elles podria ser, la que vaig fer fa 4 dies...: apuntar-me a la Courmayeur-Chamonix.
Això que té nom de formatge francès... no us equivoqueu pas, que sona tan bé com dur és. Es tracta d'una travessa de 98 km pels Alps, sortint d'Italia, passant per Suïssa i acabant a França, amb un desnivell acumulat d'uns 11.000 metres aprox. en 26 hores màxim.
Així doncs...torno a dir..que no sé que és pitjor si l'enfermetat o el remei de vegades..
Aquí hi ha un link on explica més cosetes...
divendres, 20 de febrer del 2009
Les males notícies mai van soles...
Avui segona tanda d'infiltració o el que vol dir el mateix: 10-12 dies més de baixa, sense fer res de res...
El peu em fa mal i estic una mica depre. Això de no poder còrrer, caminar, costa de mastegar !
Per acabar d'arrodonir el dia, no he tingut sort en el sorteig de la Zegama. Tampoc era fàcil. Erem uns 1200, i al final només han sortejat 175 places.
I per si això era poc...doncs tampoc podré fer la Marxa dels Castells de la Segarra... aiiiiii aiiii aiiiii
Esperem que el mes de Març tot s'acabi, i bé !
Fins llavors...més paciència.
El peu em fa mal i estic una mica depre. Això de no poder còrrer, caminar, costa de mastegar !
Per acabar d'arrodonir el dia, no he tingut sort en el sorteig de la Zegama. Tampoc era fàcil. Erem uns 1200, i al final només han sortejat 175 places.
I per si això era poc...doncs tampoc podré fer la Marxa dels Castells de la Segarra... aiiiiii aiiii aiiiii
Esperem que el mes de Març tot s'acabi, i bé !
Fins llavors...més paciència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)