53 km i +1225 m desnivell
Poder còrrer sempre és gratificant, però si a més ho fas a "casa", la satisfacció llavors és doble. Finalment, i mig fent cas al trauma, vaig provar de fer un pas més en la meva recuperació. Ja feia més de 5 setmanes de la darrera infiltració i tot i que le peu no millorava...tot semblava que lentament anava tornant a la normalitat.
Dic que semblava perquè una vegada acabada la marxa, em vaig adonar que tornàvem a ser al principi de tot. Un fort dolor a la planta...i patiment, molt de patiment.
Aquesta vegada el meu company de fatigues va ser el Jaume Sabater, tot un crack de la muntanya, escalada, btt, surf...vaja una màkina... Vam començar rodant suau.. tot just quan començava a ploure. Ja quasi no vam deixar de còrrer fins al final... igual que l'aigua.
Com ara fa 2 anys, més de 5 hores sota la pluja, fred, vent... tot va fer que al final fos una mica més èpic el matí !
Els darrers 5 km, el peu em feia tant de mal que quasi ni caminar podia... tot i així vam fer el 43 i 44 respectivament de 500 persones... complentant la volta en unes 6 hores. Sort que teníem el peu malament no !?
Aquesta setmana tornaré a passar pel metge..i crec que haurem de començar de nou amb el tractament... es presenta un any complicat complicat.
1 comentari:
Ai que sembla que tens poca paciència amb tu mateix!!! Es nota que còrrer és una de les teves grans passions però el teu peu és més important que fer el que un desitja. Si no et cures bé no ens podràs continuar explicant les proeses que acompleixes. Reununciar a un aconteixement que t'il·lusiona costa, però la salut no té preu.
T'envio energia per a que et recuperis aviat.
Ànim campió!
Txell
Publica un comentari a l'entrada