Courmayeur-Chamonix 28 - Agost - 2009

Com ja he pogut comprovar, el fet de no còrrer i no poder fer res de res, dóna temps per a pensar, i de vegades pensar massa és perillòs.

Perillòs en quin sentit ? Doncs que potser fas coses de les que després et pots arrepentir.

Una d'elles podria ser, la que vaig fer fa 4 dies...: apuntar-me a la Courmayeur-Chamonix.

Això que té nom de formatge francès... no us equivoqueu pas, que sona tan bé com dur és. Es tracta d'una travessa de 98 km pels Alps, sortint d'Italia, passant per Suïssa i acabant a França, amb un desnivell acumulat d'uns 11.000 metres aprox. en 26 hores màxim.

Així doncs...torno a dir..que no sé que és pitjor si l'enfermetat o el remei de vegades..

Aquí hi ha un link on explica més cosetes...

http://www.ultratrailmb.com/page.php?page=CCCpresentación

Les males notícies mai van soles...

Avui segona tanda d'infiltració o el que vol dir el mateix: 10-12 dies més de baixa, sense fer res de res...

El peu em fa mal i estic una mica depre. Això de no poder còrrer, caminar, costa de mastegar !

Per acabar d'arrodonir el dia, no he tingut sort en el sorteig de la Zegama. Tampoc era fàcil. Erem uns 1200, i al final només han sortejat 175 places.

I per si això era poc...doncs tampoc podré fer la Marxa dels Castells de la Segarra... aiiiiii aiiii aiiiii

Esperem que el mes de Març tot s'acabi, i bé !

Fins llavors...més paciència.

Sobretaula Roger Mas i Eduard Canimas - Sala Trono - 08/02/2009

Sense cap tipus de dubte, la Sala Trono, és de bon tros la sala més petita on mai he anat...podria ser un menjador d'una casa, un menjador generós, però no massa més.

Tan el Roger com l'Eduard van aconseguir crear un molt bon ambient entre tots els que erem a la saleta. La majoria de nosaltres, coneixíem bàsicament part del repertori del Roger Mas, però el Sr.Canimas també ens va acabar captivant.

Gràcies per la sorpresa Rosa !

Més mal temps i més bona cara

Després d'una visita al traumatòleg i d'un parell de radiografies, s'ha descartat la lesió d'estrés. És quan s'ha fracturat un os del peu, un metatarsià, sense adonar-te de res..

Al final resulta que l'origen del dolor és el que s'anomena el Neuroma de Morton. O sigui que una inflamació d'un nervi que passa pels metatarsians. Com l'antinflamatori convencional no rutlla, avui hem passat a l'acció: INFILTRACIÓ, i el que encara és pitjor: 10 o 12 dies més sense fer res de res... en fin... "lo primer és lo primer" o sigui que hauré de fer cas al metge.

Be patient !

Al mal temps bona cara

Per anar fent boca i matar el cuc...

http://es.youtube.com/watch?v=hEtKJI10ALQ

DIAGNÒSTIC : REPÒS

Finalment no podré anar a fer la mitja de Granollers. Tinc una inflamació dels nervis que connecten els metatarsians, i aquest dolor irradia fins la planta del peu, éssent una molèstia bastant important, i que de mica en mica va agumentant en carrera. I el pitjor és que el cos, com ho sap fa que corris malament i no posis el peu com l'hauries de posar, amb el perill de lesionar-se l'altra extremitat.

En resum:

no running
no ski de fons
no biking

sí natació

sniff...prendrem paciència

The ING New York City Marathon II

Buff..què explicar de la Marató que us pugui explicar en paraules...

http://picasaweb.google.es/NarcisDomingo/NYCINGMarathon2008#


-moltíssima gent de totes les parts del món

-un ambient mai vist

-una organització impecable...

-molta emoció al creuar l'arribada

...i alguna llagrimeta que va caure...


Al final 3 hores 23 minuts de cursa. Era la meva primera marató i un record per tota la vida. Era molt curiós veure l'endemà per la ciutat, moltíssima gent que volia caminar com ho fan les persones, però que més aviat semblàvem una còpia barata del ROBOCOP.

Com a anècdota de la Marató, l'entrevista prèvia que em van fer al Diari Aquí. Per cert no vaig cobrar ni 5 ! Si em descuido encara he de pagar..

Més endavant alguna foto de la ciutat també... (va tot una mica lent...peròòòòò)