A partir d'ara em podeu seguir a:
www.narcisdomingo.com
Gràcies !!
dijous, 28 d’abril del 2011
divendres, 15 d’abril del 2011
It's Friday !
Com això no pot parar, tornem a ser divendres i donat que el passat sent per terres franceses no vaig pensar en posar la dosis musical de la setmana, aprofito per posar-ne dues avui.
La primera, grup nou per treure la pols de les orelles :
La primera, grup nou per treure la pols de les orelles :
Bon cap de setmana !
dijous, 14 d’abril del 2011
Marató de París 10/04/2011
Provaré de fer la crònica del que ha sigut la meva segona MARATÓ (i no la darrera). Ho poso en majúscules, perquè crec que es mereix un respecte o una atenció especial. Acostumat a fer proves de més km, sempre per muntanya o per terra, una marató sempre imposa. Imposa pel fet de ser per asfalt, imposa pel desgast psicològic que exigeix, imposa per la preparació prèvia especial que es necessita, per tot això i molt més imposa.
El matí va començar a les 6:30. Dutxeta ràpida i esmorzar a l'apartament que teníem a prop de l'Opera Garnier (molt cèntrics). Iogurt líquid, cerals Special K, torrades amb embutit, un plàtan i aigua. Semblant al que podria haver fet a casa.
A les 7:30 sortíem del piset direcció a l'estació de metro. Havíem de fer un parell de canvis fins arribar a l'estació Charles de Gaulle, tot just als Camps Elisis. Una mica d'enrenou i corredisses de bon matí, entre uns yankees de Texas que no s'enteraven, ens va animar i de quina manera el dia. Pensàvem que no arribàvem a temps. A les 8:15 érem a lloc. L'ambient era impressionat. De veritat, veure tota l'avinguda plena de gent, la música sonant... les papallones començaven a fer tombs per la panxa i encara faltava més de 20 minuts per començar. Tocava buscar ara el calaix de sortida corresponent al dorsal. Jo tenia el número 9871 color groc, o sigui 3h15min. Sort d'aquests calaixos o la sortida seria un caos total.
Últims consells abans de sortir per part de l'organització, en francès, anglès, català, castellà... un minut de silenci fet conjuntament amb el cònsul del Japò a França (gallino de piel) i tot a punt.
L'adrenalina es dispara, notes que tens ganes de començar a rodar, i més quan en tota la setmana no has fet ni un sol metre, res de res. Crec que m'ha anat bé aquesta vegada. Gires el cap a banda a banda, tens ganes de fer pi...., cues als banys, nervis...i de cop i volta comença tot.
km 0. Cronògraf a zero i en marxa. La idea és mantenir un ritme prou bo com per no perdre de vista el globus de 3h15min. Però amb la gentada que hi ha al calaix costa molt seguir-lo. Farem el que podrem.
Km 3. Portem 13min25'', potser anem una mica ràpids no? em pregunto ? no vaig tenir opció de repetir-me la pregunta perquè casualitats de la vida, es va acabar la bateria del podòmetre !!! quina mala sort, vaig anar durant un km mirant i remirant el rellotge pensant que havia tocat un botó o ves a saber el què...i no. Vaja, que més de dos mesos fent ritmes i preparant-ho i de cop i volta tot en orris".
A partir d'aquí doncs au, a moure's per sensacions i anar mirant cada dos o tres km el rellotge i veure si portava un ritme "decent" o no, fent cronos d'un km i fent invents mentals, que crec que a la llarga em van anar bé per a desconnectar de la monotonia i fer que passés tot més ràpid.
km 5. Hem pujat uns segons el ritme. Vaig còmode i disfruto veient la gent, els carrers, l'ambient... de moment tot són flors i violes.
km 15. Molt bones sensacions encara, temps de carrera 1:09. Anem per bon camí. En poca estona ja tindrem la mitja a tocar. Com canvien les coses. Quan fas una mitja i et trobes a dos, tres km per acabar ja en tens ganes, aquí com em va dir un company de Madrid, "cuando pasas la media, se acaba el calentamiento y empieza la carrera de verdad".
km 17. Una rampa ?! una rampa al bessó ? no..ufff...només ha sigut una mica de maratonitis, en 200 metres tot ha tornat a la normalitat.
km 21.1 (mitja) 1h36. Molt bon temps i sensacions boníssimes. Tinc corda per estona encara. La temperatura és molt alta i encara no hem començat la zona més complicada, tot just al costat del Sena. Aquí el cap ja comença a fer jocs matemàtics, "ja ets a la meitat..."
km.23, tot just passada la plaça de la Bastilla ens enfilem cap a la zona de ponts i túnels. Comença la festa. Una mica abans l'Ester Barceló i la seva amiga Raquel em criden i m'animen. Quina ilusió sentir una veu coneguda. Això sempre et dóna ànims.
km.30, els túnels causen destrosses entre els corredors. Serà que estic més acostumat a fer curses de muntanya, serà que m'agrada, no ho sé, però vaig mantenint posició i avançant gent.
km.35, bulevard dels cadàvers. Aquí l'olor a cadàver cada vegada és més forta. La gent comença a deixar-se anar pels costats, caminant, seient...com poden. Fa moltíssima calor. Tots la patim, però uns més que altres.
km.40, ja pots imaginar-te l'arribada, comença a fer-se el nus a la gola.
km.41, agafant l'avinguda Foch, ja la tenim "quasi feta".
km.42, la Rosa em crida, es troba a pocs metres de l'arribada. Igual que a NY, em salten llàgrimes d'emoció, d'alegria, de moltes coses que et passen pel cap. 3h19' temps de crono. He rebaixat la marca anterior de 3h23 de 2008.
FINISHER...caminar, caminar, no t'aturis ara o potser et plegues, això és l'únic que et passa pel cap quan acabes. L'organització et treu el xip, et dóna una medalla que sembla (només ho sembla) d'or, i que fa molta patxoca. Les cames fan una mica de mal. No saps què és, però no pots seure, mires d'estirar. Publicitat de més curses, beguda (powerade blau no gràcies, quin fàstic de beguda, sort que només n'hi havia al km40...quasi m'agafa algo...dolç, els llavis no s'obrien, va ser fer un glop i llençar-ho tot)... quan acabes com sempre mai més... les maratons són dures.
Minuts després saps el temps de veritat, 3h16'42''. Penses que si no haguessis estat aturat per la metatarsàlgia més d'un mes al gener-febrer, potser t'hauries acostat a les 3 hores (objectiu inicial), o potser llavors hauries petat molt abans ? no ho sabràs mai això. I llavors ja planifiques una nova marató !? però si minuts abans no en volia ni sentir a parlar.... doncs sí, estem fatal.
Aviat penjarem alguna foto curiosa que vàrem fer d'aquell dia. Hi ha moltes altres coses viscudes durant la cursa, però que costen molt de posar per escrit. Veure un grup de bombers portant tota la cursa a nois amb greus deficiències psíquiques i físiques en una mena de carretó, impressiona i molt. Veure a persones ateses al terra, reanimant-los la creu roja, aterra i molt. Veure a gent arribant en braços d'acompanyats i assistents a l'arribada, impressiona i molt....
Gràcies de nou a tots els amics/family pels sms, facebooks, mails, etc...
Més informació a la web http://www.parismarathon.com.
El matí va començar a les 6:30. Dutxeta ràpida i esmorzar a l'apartament que teníem a prop de l'Opera Garnier (molt cèntrics). Iogurt líquid, cerals Special K, torrades amb embutit, un plàtan i aigua. Semblant al que podria haver fet a casa.
A les 7:30 sortíem del piset direcció a l'estació de metro. Havíem de fer un parell de canvis fins arribar a l'estació Charles de Gaulle, tot just als Camps Elisis. Una mica d'enrenou i corredisses de bon matí, entre uns yankees de Texas que no s'enteraven, ens va animar i de quina manera el dia. Pensàvem que no arribàvem a temps. A les 8:15 érem a lloc. L'ambient era impressionat. De veritat, veure tota l'avinguda plena de gent, la música sonant... les papallones començaven a fer tombs per la panxa i encara faltava més de 20 minuts per començar. Tocava buscar ara el calaix de sortida corresponent al dorsal. Jo tenia el número 9871 color groc, o sigui 3h15min. Sort d'aquests calaixos o la sortida seria un caos total.
Últims consells abans de sortir per part de l'organització, en francès, anglès, català, castellà... un minut de silenci fet conjuntament amb el cònsul del Japò a França (gallino de piel) i tot a punt.L'adrenalina es dispara, notes que tens ganes de començar a rodar, i més quan en tota la setmana no has fet ni un sol metre, res de res. Crec que m'ha anat bé aquesta vegada. Gires el cap a banda a banda, tens ganes de fer pi...., cues als banys, nervis...i de cop i volta comença tot.
km 0. Cronògraf a zero i en marxa. La idea és mantenir un ritme prou bo com per no perdre de vista el globus de 3h15min. Però amb la gentada que hi ha al calaix costa molt seguir-lo. Farem el que podrem.
Km 3. Portem 13min25'', potser anem una mica ràpids no? em pregunto ? no vaig tenir opció de repetir-me la pregunta perquè casualitats de la vida, es va acabar la bateria del podòmetre !!! quina mala sort, vaig anar durant un km mirant i remirant el rellotge pensant que havia tocat un botó o ves a saber el què...i no. Vaja, que més de dos mesos fent ritmes i preparant-ho i de cop i volta tot en orris".
A partir d'aquí doncs au, a moure's per sensacions i anar mirant cada dos o tres km el rellotge i veure si portava un ritme "decent" o no, fent cronos d'un km i fent invents mentals, que crec que a la llarga em van anar bé per a desconnectar de la monotonia i fer que passés tot més ràpid.
km 5. Hem pujat uns segons el ritme. Vaig còmode i disfruto veient la gent, els carrers, l'ambient... de moment tot són flors i violes.
km 15. Molt bones sensacions encara, temps de carrera 1:09. Anem per bon camí. En poca estona ja tindrem la mitja a tocar. Com canvien les coses. Quan fas una mitja i et trobes a dos, tres km per acabar ja en tens ganes, aquí com em va dir un company de Madrid, "cuando pasas la media, se acaba el calentamiento y empieza la carrera de verdad".
km 17. Una rampa ?! una rampa al bessó ? no..ufff...només ha sigut una mica de maratonitis, en 200 metres tot ha tornat a la normalitat.
km 21.1 (mitja) 1h36. Molt bon temps i sensacions boníssimes. Tinc corda per estona encara. La temperatura és molt alta i encara no hem començat la zona més complicada, tot just al costat del Sena. Aquí el cap ja comença a fer jocs matemàtics, "ja ets a la meitat..."
km.23, tot just passada la plaça de la Bastilla ens enfilem cap a la zona de ponts i túnels. Comença la festa. Una mica abans l'Ester Barceló i la seva amiga Raquel em criden i m'animen. Quina ilusió sentir una veu coneguda. Això sempre et dóna ànims.
km.30, els túnels causen destrosses entre els corredors. Serà que estic més acostumat a fer curses de muntanya, serà que m'agrada, no ho sé, però vaig mantenint posició i avançant gent.
km.35, bulevard dels cadàvers. Aquí l'olor a cadàver cada vegada és més forta. La gent comença a deixar-se anar pels costats, caminant, seient...com poden. Fa moltíssima calor. Tots la patim, però uns més que altres.
km.40, ja pots imaginar-te l'arribada, comença a fer-se el nus a la gola.
km.41, agafant l'avinguda Foch, ja la tenim "quasi feta".
km.42, la Rosa em crida, es troba a pocs metres de l'arribada. Igual que a NY, em salten llàgrimes d'emoció, d'alegria, de moltes coses que et passen pel cap. 3h19' temps de crono. He rebaixat la marca anterior de 3h23 de 2008.
Minuts després saps el temps de veritat, 3h16'42''. Penses que si no haguessis estat aturat per la metatarsàlgia més d'un mes al gener-febrer, potser t'hauries acostat a les 3 hores (objectiu inicial), o potser llavors hauries petat molt abans ? no ho sabràs mai això. I llavors ja planifiques una nova marató !? però si minuts abans no en volia ni sentir a parlar.... doncs sí, estem fatal.
Aviat penjarem alguna foto curiosa que vàrem fer d'aquell dia. Hi ha moltes altres coses viscudes durant la cursa, però que costen molt de posar per escrit. Veure un grup de bombers portant tota la cursa a nois amb greus deficiències psíquiques i físiques en una mena de carretó, impressiona i molt. Veure a persones ateses al terra, reanimant-los la creu roja, aterra i molt. Veure a gent arribant en braços d'acompanyats i assistents a l'arribada, impressiona i molt....
Més informació a la web http://www.parismarathon.com.
dissabte, 2 d’abril del 2011
Tomb pel Montsant
Què millor per a oblidar la sobrecàrrega mental d'asfalt que perdre's una estona pel Montsant. Avui hem quedat amb el Jordi Merino per fer un tastet previ al que serà la CCC. Dic tastet, perquè passar 4 hores i escaig caminant per la Serra Major i fent graus no arribar ni a primer plat, però bé, tot és un començar. A més jo tinc al cap la Marató i ell s'està recuperant d'un turmell mig tocat, o sigui que una mica de calma ja ens va bé.
El recorregut ha sigut La Morera, Grau de la Grallera, Serra Major, Cova Santa, Drecera del Caçador, Roca Corbatera, Grau Gran, enllaç fins camí de la Llisera, Ermita Sant Joan del Codolar, Grau del Tomaset, Cova Santa, Serra Major, Grau de l'Agnet, La Morera.
Un bon tomb sí senyor. Disfrutant de racons i vistes que no tenen preu i deixant anar tensions acumulades durant tota la setmana.
El proper post ja serà post-Marató. Esperem que vagi tot bé.
El proper post ja serà post-Marató. Esperem que vagi tot bé.
divendres, 1 d’abril del 2011
It's Friday !
Tot i fer dies que sona, i que també formava part del tracklist del recopilatori Razzmatazz #10, aquesta cançó anirà molt bé de cara el cap de setmana que tenim tot just davant del nas:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)