Coses noves d'aquest 2010

segons qui ho escolta diu que són semblants als Friendly Fires, d'altres als Klaxons...sigui com sigui a mi m'agraden, sonen frescos, diferents, i avui en dia ja costa prou

VII Marxa la Selva del Camp - Muntanyes de Prades

67,5 km i 4900 m desnivell acumulat

Ja quasi no recordava com de dura era aquesta marxa. I què millor per a fer memòria que repetir-la. I a fé de Déu que és dura de nassos...

Els 67,5 km es fan llargs, i per no parlar dels 4900 metres de desnivell acumulats, que es paguen bàsicament a la pujada que va des de Farena al refugi de Cogullons, on en poca distància arribem a vora 1100 metres d'alçada.

Continuant amb el procés de recuperació, la proposta per aquest dissabte era la de pujar fins a Prades caminant ràpid on no pogués trotar, i així va ser. De fet crec recordar que arribava a Prades en la posició 67 o 68...més que content.. La darrera part la faria caminant per no carregar en excès el peu..tampoc feia falta abusar. Però la lletra petita de caminar diu que sí, que s'arriba igual, però que es triga moooolt més i així va ser com al final em sortien les 11 hores clavades de marxa.

A destacar el vent i temperatura baixa que va fer durant tot el dia, tot i no tenir un cap núvol. Això va ajudar a que la gent es deshidratés més fàcilment, i les "pàjares" van caure com a mosques... Jo mateix en arribar a Prades em vaig jalar dos entrepans de llangonissa a la planxa..quan normalment tasto ben poca cosa.... i és que sembla en aquestes situacions que tinguis un forat, un triangle de les Bermudes que per molt que li posis género mai en té prou...

Aquesta setmana descansarem, una mica de relax i el cap de setmana una vegada recuperats de l'esforç muscular ja pensarem en fer més coses.

Prova superada....

Demà toca apretar les dents...

Demà dissabte tocarà apretar les dents...i no és broma. Després d'un bon entrant com podia ser la Marxa dels Castells de la Segarra, s'han acabat els jocs i ens posem seriosos.

67,5 km i 4900 metres de desnivell acumulat són la carta de presentació.


Aquesta setena edició també ha sigut escollida com a prova qualificativa per l'Ultra Trail del Montblanc, amb una puntuació de 2 punts.


La crònica, el proper dissabte o diumenge, segons com ens quedi el cos.

Nova adquisició !

Amb això m'han dit que voles...

o potser serà una mica menys... !?

Sigui com sigui des del dia que vaig provar els mitjons llargs (medilast, salomon, adidas, etc...) no he deixat de fer-los servir. I clar, com tot el que s'utilitza a tot drap...doncs acaba fent-se malbé, i més quan parlem de mitjons. És necessita un mínim d'esponjor o la planta del peu pateix, i amb els km i les rentades això acaba desapareixent. Per aquest motiu van fer les "pantorrilleras", un bon invent on podem utilitzar els nostres mitjons curts i a més tenir totes les prestacions dels llargs, o sigui prevenir lesions, evitar les vibracions musculars... aquest dissabte tindré oportunitat de fer el test final.

Comiat temporada esquí de fons ?

Tot i haver-ho moltíssima neu, les altes temperatures han fet d'aquest cap de setmana (crec) la darrera oportunitat per a fer esquí de fons. Al migdia l'estació de Tuixent, semblava una gran bola de gelat de nata, que s'anava desfent a mesura que augmentava la temperatura.

Al final però vam passar un molt bon dia, amb dinar espectacular al Refugi Coll de Port . LLoc molt recomanable on poder degustar plats típics, fets amb molt de gust i amb una presentació exquisita. Crec que hi tornarem alguna vegada aquest any, per fer una volta caminant. Tota aquesta zona de Sant Llorenç de Morunys, Port del Compte, etc... és espectacular !

ENTRENUSSSS

Aquesta setmana he tornat a posar-me una mica les "piles" i he pogut sortir el dimarts, dimecres i dijous. En total uns 42-45 km... ja va bé per agafar una mica el ritme i anar augmentant volum poc a poc. La propera setmana hi ha la Marxa de la Selva del Camp..o sigui que millor anar-hi amb uns km's a les cames ja... o es farà llaaaaaaaaaaaaaarga !

Cap de Setmana Aprofitat

El que es pot fer en 36 hores…

Dissabte 13, són les 6:00 del matí i el suunto ja està nerviós…(dec ser de les poques persones que el cap de setmana mou o modifica les alarmes dels despertadors per a posar-les encara més d’hora). Un bol de llet amb cereals, acabar de preparar la bossa i 4 coses per picar i carretera i manta. Amb la de neu que havia caigut aquesta setmana, la cosa pintava bé. A més feia molt de temps que no anava a Aransa, una bona estació d’esquí de fons, amb les pistes amples i ben cuidades. Als deu minuts d’arribar van fer cap la Rosa i el David.

Temps de treure els “esquisus”, comprar el forfait i quan passaven pocs minuts de les 10 ja estàvem remant pistes amunt, i no vam tornar a l’estació fins les 14:00 tocades. En aquestes 4 hores vam tenir temps d’arribar a l’estany de la Pera, i quasi al Mirador.

És curiós però tot i saber que vas pujant per arribar a un punt, quan toca tornar mai fa baixada, et canses igual. Contínuament has de “manxar” com si estiguessis pujant…a banda de que quedes fet un senyor de cames i braços, així com els beneficis de poder oxigenar entre 1500 vora els 2000 metres. Prou de queixar-nos ! Ja passaven uns minuts d’un quart de tres, i tocava tornar cap a casa. A diferència de Tuixent, per arribar aquí necessites més temps… De baixa vaig anar picant fruita que portava i unes barretes super energètiques, que no serveixen per res, però que ajuden a enganyar la gana…

Les 18:00, ja sóc a casa . Avui tenim sopar a casa el Manau i la Marta. També venen l’Isidre i la Gisela i el Galan. Vaig dir que jo portaria alguna cosa per postres…doncs au, em poso el davantal i a la feina. Sucre per aquí, farina per allà, ous…i molta poma !!

Resultat:

Llàstima que no has pogut venir Mònica. Ja trobarem una altra excusa per a fer el pastís el poma i el puguis tastar.

Soparet de luxe, carn i llangonissa feta al foc a terra….truita amb carxofa, patates al caliu, escalivat…vinet i pastís de poma. Tot boníssim ! Després del cafetó i les gotes de xarop i quan ja eren les 12 passades vam agafar els trastus i cap a Salou. Fa uns anys, amb els ulls tancats el cotxe hi hauria anat solet. Els anys de Diseño, del Handicap, del Patio, i clar, de la CAGE. Aquesta vegada vaig haver de posar-hi una mica més d’atenció. Feia molt de temps que no hi anàvem, anys ! Una vegada aparcats, vam quedar a l’entrada. Des de fora ens venien molts records, al menys a mi. Tot i que aquella nit més que mai es podria haver dit la CAGE de Fulano i no pas de Medrano. Hi havia a l’entrada dues ties i un pavo, se suposa que vestits amb cuir negre, que encara no sé que c-n-y hi feien !

Travessar la porta, va ser una sensació molt curiosa. Tornar a entrar al lloc on ens vam fer grans a base de música, salts, cubatets…feia gràcia !! D’altra banda, totes aquestes emocions es van convertir en pànic, en veure una gentada més a prop de fitxar per l’IMSERSO que no pas d’una altra cosa. El bótox flotava en l’ambient. On ens hem posat !! Ràpid vam passar per dins per anar a la terrassa, posar-nos de genolls i demanar al nostre Beat Bonaventura, mentres feiem un cubatet, que allò parés, que la tropa de “diz-iokeis” sortits d’una illa balear i que ocupaven la cabina toquessin el 2 cap els Monegros o més lluny encara… Tot aquest periple de temps ens va servir per poder saludar a amics, coneguts i gent qui freqüentava la CAGE en els seus temps gloriosos.

Finalment les nostres pregàries van sorgir efecte, i el Sr.Ignacio (posem-se drets) va començar a fer moure els vinils…al mateix temps que els nostres ossos també es començaven a moure…. I si es van moure !!

Raymonde, Tilt, Front 242, Swans, The Cure, Sisters of Mercy, Alien Sex Fiend, Happy Mondays, Crazyheads, Fuzztones, A Split Second, Ministry, Diesel Park West, Iggy Pop, The Cult, etc…

El Manau, Isidru (fent promeses obscenes no fetes realitat..jajajaja) Galan, Gisela, Almu, Marta, Lluís, Jimbet, Jaie, Joan Dalmau, Fiti, Puça petit, Meri, Mario, Pili, Mar, Vanessa, Lurdes, Lucky..i com no la Rosa…saltant i votant.

Total que eren les 6 del mati, i ja no podíem dir ni fava !! Sortíem per la porta amb la sensació d’haver passat una nit memorable, recordant vells temps, i recuperant sensacions quasi oblidades.

De pujada va conduir la Rosa. No és per res, però com avui en dia amb l’aroma d’un café igual ja dones positiu…millor no jugar-nos-la. L’Isidre també venia amb nosaltres. El vam deixar a Riudoms i cap a casa. Les orelles xiulaven com mai….el piiiiii era terrible… fins i tot a les 13:00 quan ens vam llevar encara hi sonava la banda sonora a les nostres orelles.

Un bon arròs però, fa reviure fins i tot a un mort. I així va ser. Ja tornava a portar el davantal posat, i entre la cuinera i un mindundi com jo vam preparar un super dinar recuperador…tant va ser així que a les 16:00 i amb les forces renovades vaig escapar-me a la Mola, per poder aprofitar les darreres hores de solet.

La suada va ajudar a cremar les toxines acumulades, i de nou una sensació de plaer anava filtrant pels tots els porus de la pell...molt diferent a la del dissabte nit, però igual d’intensa. Les vistes, el fred a la cara, la neu acumulada, les darreres hores de llum…una bona manera d’acomiadar un intens cap de setmana !

Fins aviat !

XI MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA 2010

51 km i +- 1000 m desnivell

Finalment arribava un test de cara i ulls. Què millor que fer més de 50 km per veure com evoluciona el peu i veure com respon.

Eren les 5:30 del matí. Això és la lletra petita de les curses, sortides, etc... nosaltres modifiquem el despertador de l´hora habitual que ens llevem entre setmana, per posar-lo encara més d´hora.

El dia abans havíem anat a Cervera a recollir el dorsal i control de pas. A més ens van donar ja la samarreta de record i una ampolla d´aigua. Per tal de reduir deixalles ja no donen gots i ampolles petites a cada control sinó una per cap que has d´anar reomplint quan necessites.

L´intinerari aquest any sortia i arribava a Cervera.

Vam sortir caminant xino-xano...la Rosa volia fer un bon paper tot i que sabia que no podria acabar-la per "prescripció mèdica" o sigui que arribés on arribés ja seria tot un premi. La temperatura era fresqueta, de 0 a 2 graus positius, però les més de 1700 persones inscrites va fer que la temperatura ambiental anés pujant...al menyes quan estàvem tots junts a punt de sortir. Vam coincidir amb el Presi (Triqui) del Cerap, l'Ester Barceló i el "Toi"... i ja no ens vàrem separar d'ells fins més endavant.

Els km anaven caient i les hores també. Arribàvem al km 27,7 segons l'organització (creiem que potser era algo més) i el genoll de la Rosa va dir prou. Eren les 12:30, portàvem doncs 5 hores i mitja de caminada sense parar. Ells tres van continuar i jo vaig romandre una estona allà amb ella. La temperatura es mantenia fresca, i només que t'aturessis una mica, notaves com el fred et deixava cuit ! Vam moure la logística i en una estona la passarien a recollir al Castell de les Sitges els seus tiets (sort en teníem) i jo continuaria.

Doncs dit i fet. Em vaig canviar les Trabuco per unes altres bambes amb més amortiguació i vaig sortir trotant. Com canvia tot anant així...els km van passant i sense que et donguis compte ets al següent control i així anant avançant....

En dues hores i quaranta minuts vaig fer els km restants, uns 26 o 27. Al final els 51 de l'organització es van convertir en vora 55 km segons vaig poder parlar amb altres companys a l'arribada.

Sigui com sigui les sensacions van ser bones. Molèsties, les habituals degudes al temps de fer llarges recorreguts. Els abductors, els quadríceps fent ballaruques per damunt dels genolls..els bessons volent pujar a l'esquena etc...

O sigui que la figureta de fang que ens han donat aquest any la considero guanyada a mitges entre la Rosa i jo.

Ara toca pensar en la propera marxa el 27/03/10, la 7a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades. Hauré de preparar una mica més a consciència aquesta sortida. Més km i molt més desnivell la fan una prova força més dura i exigent. No tinc intenció de fer marca ni cap bon temps, senzillament veure com el cos va assimilant les càrregues de treball, pujar el volum i guanyar sobretot potència. Aquest és el meu proper repte. Abans però ens recuperarem bé de la Segarra... Fins aviat !