Bones Sensacions

Avui ha sigut el primer en molt de temps que he tingut de nou bones sensacions. M'he trobat molt còmode tot i que l'ambient era fresquet i bufava una mica el vent. Vinyols - Cambrils per la riera i fins la Riera de Riudecanyes pel passeig i tornada. Al final han sigut vora 20 km, fent fins i tot series per Cambrils, quilòmetres a 4:20, 4:10; 4:00 i 3:50... i tornant molt suau. 1 hora 30 minuts. Fent una ridícula regla de tres, de les que mai s'ha de fer, això voldria dir que prenent-mo una mica en serio ja estaria fent la mitja sub1h30'. Tenint en compte que l'any passat vaig tornar a la vida normal precisament a Granollers fent 1h38', estic força satisfet. Ara però falta veure com arribaré aquest any a Granollers... de moment toca treballar i molt...

Novetats

Tot i que el pentinat del cantant no passarà a la història...la cançó té nervi!

Sense novetats

Ara mateix no hi ha cap cursa a la vista...només rodar i rodar i acostumar el cos a fer km i tenir-lo a punt pel dia 3 de gener, dia on oficialment començaré l'entrenament de cara a la Marató de París. Ja veurem si podrem assolir el repte proposat...però s'ha de ser valent... Fins llavors només una mitja marató (o potser dues ???) i moltes hores en solitari ...i és què costa molt poc apuntar-se a fer qualsevol cursa, però després de fer el darrer click amb el teclat, allí comença l'autèntica feina.

Ara sí...

Més d'una setmana "perduda" per culpa dels mocs, tos, sinusitis... a veure si avui comencem de nou a posar-nos al dia... el fred, vent, etc... no pot ser mai excusa.

Mal de caps pel 2011

Tal i com ahir apuntava, el fet de no poder còrrer ni fer certes activitats físiques, et deixa massa temps per a pensar en tornar-hi. Això sempre surt cart al final, pq t'acabes liant amb una cosa o una altra. I aixi ha sigut, sumem que tenia rigu-ragu de tornar a fer una marató, sumem després que fa un parell de setmanes vàrem tornar de París, i ens va agradar molt.... resultat:

Tornarem a passejar per l'anomenada ciutat eterna (jo una mica més que la Rosa, clar) i de pas provarem de fer o veure coses que ens van quedar pendents aquest any. Ara ja només resta començar a preparar un pla d'entrenaments de cara i ulls. Amb aquesta feina confio en que m'ajudarà el mestre Pere Rodríguez, i dic MESTRE, pq a qui còrrer una marató en 2h48' se li ha de tenir respecte !!!

Per cert, la resposta del mestre:

jajajaja, molt bé, ara toca gaudir..

• de series
• de tirades quilomètrique
• de fartleks
• d'entrenaments progressius
• de setmanes de 100 km

vaja, com per aburrir-se !

Els km hauran d'esperar !

Un refredat (a punt de sinusitis) m'ha deixat fora de circulació des del dissabte dia 13. O sigui que els km i les hores hauran d'esperar. Amb una mica de sort, aquest proper dissabte dia 20, tornaré a posar fil a l'agulla.

Com acostuma a passar, quan et trobes mig de baixa, mig baldat, etc...és quan t'agafen ganes de fer coses, nous reptes, noves fites. I precisament això és el que em passa aquests dies.

Ja veurem si s'acaba concretant amb alguna nova proposta...

(crec que sí)

Primer dia

Avui primera sessió una mica seriosa, mirant de controlar dades com ara temps, pulsacions, etc.. però el vent bufava de valent i es feia molt difícil portar un ritme una mica constant o fer unes sèries o coses semblants.

Aviat penjaré l'arxiu on registro el dia a dia...

I quina millor manera de començar...

...la nova temporada : doncs estrenant unes ASICS:

La veritat és que les velles després de tot l'any passat per aigua, han quedat molt cascades. Raó de pes per provar la versió 13 de les Trabuco.

Després de l'experiència amb la versió 12, he de reconèixer que m'han donat més bon resultat que les Salomon. Segurament la principal diferència és la sola. Les Trabuco són fetes d'un material més rigid que no nota tant els terrenys agressius, mentres que les Salomon, duren 4 dies per aquest motiu, les pedres es mengen la sola. Com en tot, cadascú té les seves preferències, i jo ara mateix sóc d'ASICS, per muntanya clar.... el tema asfalt, ja són figues d'un altre paner...

Per cert, comprades a:

Val la pena treure-hi el cap i veure la quantitat de material que tenen !

INICI PRETEMPORADA 2010 2011

Balanç 2010

Una vegada finalitzada la temporada 2010, el balanç ha de ser POSITIU. I poso positiu en majúscules...perquè després de l'intervenció del 2009 i passar tot l'any en blanc, aquest 2010 ha sigut un premi. Vaig tenir llavors seriosos dubtes de si podria tornar a repetir sensacions viscudes amb anterioritat, o sigui curses, km's, ultres, travesses, etc... i totes les pors s'han esvaït. Segurament m'ha faltat aquell punt de força i resistència en alguns moments de l'any, però venint de "la travessa del Desert", això era d'esperar. Podríem anomenar l'any com el "QUASI" perquè quasi acabo moltes curses...jajjaja.... espero poder anomenar el 2011 com el "ARA SÍ" perquè les pugui enllestir llavors.

De moment, un parell de setmanes de relax total, i a començar el 2 de novembre la pretemporada.

En breu ja nous entrenaments, objectius i més enredus que són els que ens fan sentir vius !

UTSM - Ultra Trail Serra Montsant 2010

Tard, però finalment arriba la crònica del que podríem anomenar darrera prova de la temporada 2010. La veritat és que no va anar massa bé tenint en compte com hi arribava. El dia anterior a la cursa, vaig agafar una gastroenteritis de nassos que em va deixar mig KO. Tot el dia amorrat a l'Aquarius i fent menú de malalt per tal d'agafar una mica de forces. Tot i així el dissabte de matinada a les 6 ja era a casa del Xavi Serra a Riudoms, on també havia fet cap el Marcel i la seva dona, l'Eva, que ens faria d'avituallament. Temps de deixar-li la bossa que trobaríem al control de Cabacés i au, cap a Cornudella.

Vam arribar d'hora, com ens agrada. Temps per fer-ho tot amb calma i poder fins i tot descansar una mica dins el cotxe. A fora feia fred. Uns 3 graus marcaven els termòmetres. El cos semblava mig recuperat, però tot i així encara sentia sorolls, com si la rentadora fes el centrifugat... tot es remenava. Per si de cas, l'Aquarius corria com l'aigua.

En un moment es va fer l'hora de sortida. Preparar tot el material, excessiu crec jo, i tenir-ho tot a punt per poder passar el briefing i control que feia l'organització. Temps també per a saludar a molts amics i companys d'aventures amb qui et vas retrobant any rere any en aquestes curses. També temps per a fer-nos una foto de grup abans de sortir.
Marcel, Xavi, un servidor i l'Antonio. En aquesta foto semblàvem els Dalton...

Pocs minuts després començava la segona edició de la Ultra Trail Serra de Montsant.

El dia era fred al principi però de mica en mica va anar millorant la temperatura, fins el punt que en alguns llocs feia caloreta. Els primers controls de pas van anar molt bé. Anàvem a un bon ritme i passaven ràpid. A més, coincidia per una de les zones que més coneixo del Montsant, i per on sovint hi passo. Les sensacions eren bones a nivell de cames, i el peu també responia, però el cos.... era una altra història. La panxa, començava a remugar, i no em venia de gust res dels controls... ni molt menys menjar un plàtan o fruits secs o... tirava d'un entrepà que portava jo de pernil dolç i uns que vaig trobar al control d'Ulldemolins.

Va ser a partir de llavors quan les sensacions van anar a pitjor. Em notava sense benzina. Tot i així anava tirant de reserves suposo perquè vaig arribar a Margalef, després d'haver passat l'infern del pantà, en 4 hores i 43 minuts, i en 37a posició. Sort que anava tocat !!! A partir de llavors però, la cosa va anar a més, vaig arribar a Cabacés justet. Allà m'esperava l'Eva amb un tupper d'arròs blanc que m'havia preparat... no m'entrava res de res. 4 cullerades mal comptades, un litre d'aquarius més i de nou a caminar...

Cada vegada em notava pitjor, i els km següents serien un infern en tota regla. La pujada a la Figuera va ser demolidora. L'ascens es va fer etern. Cada 10-15 minuts m'havia d'aturar, i no podia ni respirar, m'aguantava amb els bastons per no caure. Les cames em feien figa, però el cor em feia continuar. En arribar al control, la parella que hi havia em van veure tan malament que fins i tot em donaven el seu entrepà ! massa tard però...(com a prova la foto de petat que feia de camí a la Figuera)

Vaig continuar fins les Vilelles, però en arribar a la segona, no podia més. Pel camí plorava d'impotència i de falta de forces... quan no s'hi pot fer més, millor plegar. Sort en vaig tenir de trobar a l'Anna (germana del Marc Balañá) i el Felipe, que anaven fent el seguiment de la Mar. Em van fer de taxi fins a Escaladei. Allà m'esperava la Rosa juntament amb l'Eva...

Resumint, al final no sé si va ser tota una proesa o bé una temeritat participar-hi quan no estava ni de bon tros recuperat de la panxa. Ni els 5-6 litres d'aquarius em van recuperar.

Tota una llàstima tenint en compte que el Marcel i el Xavi van acabar en la posició 12 i 13 al final, per tant crec que hauria fet un paper força digne... vaja, només acabant ja hauria sigut perfecte. Però haurem d'esperar fins el proper any...

Al final, em quedo amb els parcials fets i amb les ganes de començar una nova campanya..amb noves proves, aventures i km per endavant.

Ruta de l'Ermità

Aquest cap de setmana vàrem consumir el nostre abonament anual de finde "sólo chicos" amb el David. No es tracta d'anar a Eivissa de festa o a las Vegas, preferim passar-lo fent tombs a peu pel terme, som així de ton... !

Aquesta vegada ha tocat la Ruta de l'Ermità. No tenia massa clar ni per on queia ni per on passàvem, però a mesura que vaig anar veient el mapa, quedava clar que no es tractava d'una ruta per prendre-nos a la lleugera. Tot el contrari.

Al final van sortir vora 100 km, i un desnivell acumulat per fer tremolar les cames...

La ruta promet, té algun defecte encara de marcatge, clar que és una ruta molt jove i amb el temps es millorarà tot això. Els refugis són un punt molt a favor. La gent molt amable, i amb ganes.. no com per exemple passa a la Carros, suposo que saturats de visitants, o amb poques ganes de fer feina (no tots).

Nosaltres la vàrem fer al revés. Cosa que feia encara més difícil de seguir les marques.

Però el que pitjor vàrem portar va ser el fet d'haver trobat bolets i més bolets (dícese rovellons, camagrocs, peu de rata...) i no poder plegar-los. Si haguèssim anat de cara al cotxe... però no era així i per tant ens vam conformar fotografiant-los i pensant quin cistell podríem haver fet amb més calma i més temps. Com a mostra:

Al final ha sigut una bona sortida i una bona preparació per la UTSM. Allà també patirem... segur que sí.

Preparant ja la UTSM

Avui i de cara a la propera i segurament darrera prova d'aquesta campanya, la UTSM pel Montsant, el Marcel i un servidor hem anat a fer un tomb, per mirar de passar per racons que una de dos, o bé teníem oblidats, o senzillament no hi havíem passat mai.

Hem sortit de la Morera del Montsant, pujant pel grau de la Grallera, hem arribat a la Serra Major. Una vegada allí, cap a l'esquerra, Piló dels Senyalets, Pi del Cugat, la Cogulla, Punta del Peret, etc.. fins arribar al grau de l'Escletxa. Un pas equipat amb dues cintes metàl.liques no sigui cas que algú s'emocioni i acabi caient de dalt baix (molt fàcil). Després de passar pel forat, baixada per pista fins a la Cartoixa. Una vegada allà entrepanet, agafar forces i el mateix però en sentit invers, i de fet el que farem el dia de la prova.

La diferència, és que quan arribem a la Cartoixa, aquell dia, teòricament portarem a les cames uns 80 km... o sigui que serà molt molt molt diferent.

Finalment han sortit 22 km i uns 2000 metres de desnivell acumulat. I és que el Montsant és molt Monsant.

En aquesta vida no tot són alegries...

Avui ens ha deixat el Faig. El pobre ja feia temps que no girava rodó, amb petits problemes.... i d'altres més grossos. Em quedaré amb molts records d'ell.. però sobretot amb el dia que el vàrem recuperar després d'haver sigut atropellat per un cotxe... es va adormir a la meva falda !

Et trobarem a faltar !

Cal activar-se

Després de la CCC no val a dormir-se. Cal continuar sortint i fent coses per tal de que el cos torni a agafar l'estat de forma ideal per poder fer altres marxes, curses amb garanties, i quan dic garanties no em refereixo a quedar primer, sinó a fer-ho dignament i acabar el més sencer possible.

Des de llavors he sortit tres o quatres dies, fen de 12 fins a 20 km, trotant suau. Avui dimecres una hora de cursa lleugera a peu i hora i mitja de btt rodant pel terme amb l'Avel.lí i el Juanjo. Va la mar de bé per tal de fer treballar tota la musculació de les cames de manera diferent. Demà dijous crec que sortiré una altra vegada amb el Jordi, Xavi i Felipe, o sigui els trencakames de Riudoms. Després d'un any irregular volem tornar a agafar el fil de les 2 sortides programades per setmana per tal d'agafar ja el ritme i no perdre'l.

Els objectius finals d'aquesta campanya 2010 seran:

• La ruta de l'ermità aquest mes de setembre, potser el darrer cap de setmana. Una travessa de 105 km de distància i 6325 m de desnivell POSITIU. La modalitat com de costum, 36 hores, que en aquest cas s'anomena: ALLEGRO MODERATTO. O sigui arribar divendres, sopar i dormir al primer refugi i començar l'endemà d'hora per acabar el diumenge al migdia també. És una bona manera de fer-la gaudint també de l'entorn i sense la pressió de l'opció 24h.

• UTSM (Ultra Trail Serra de Monsant). L'any passat va ser la primera edició i aquest any em veig amb ganes de fer-la. S'ha reduït el temps màxim per a fer-la passant a 24 hores. La distància és de 102 km i 3400 de desnivell positiu. Crec que es pot fer bé, patint lo just. Demà ho comentaré amb el Xavi Serra, ja que m'han dit que ell també hi vol participar i potser ho fem com a equip..per distreure's una mica més... ja ho veurem.

CCC - Courmayeur Champex Chamonix 2010

Per fi havia arribat la gran cita o el gran repte. L'ambient de la ciutat era espectacular. Havíem arribat via Ginebra, a través d'Easyjet, i una vegada allí, vàrem llogar un cotxet per venir fins a Chamonix. En un hora et plantes aquí.

Havíem llogat una habitació en una mena de bed and breakfast força curiòs. Es tracta d'una senyora, la Pascaline, que té tres habitacions sota casa seva i allà vam fer cap. I quina sort vam tenir...

Tot ho teníem a punt. Després d'haver fet la carros els dies 16 i 17, no havia tornat a fer res de res de res...ni a còrrer ni un km. Però em sentia bé i amb confiança....

Els dies 25 i 26 d'agost havia fet un temps de ple estiu, o sigui calor i calor al migdia i matins i nits fresquetes...el dia D, el dia 27 la cosa no seria així. Va començar el dia grisot, amb núvols...a les 6 del matí esmorzàvem al menjador de la Pascaline, pa amb tomàquet, "jambó", pastes, confitura d'aranyons, ...fins les 10:00 que començava la CCC encara hi havia temps per a pair-ho tot.

Una vegada acabat l'esmorzar tocava agafar el cotxe des de les Houches fins a Chamonix. A les 7:45 sortia el bus que ens portaria fins a Courmayeur (Italia). Els núvols eren cada vegada més densos i la pluja començava a fer acte de presència. Allí vam trobar al Toni Calderon i tota la família i vam estar junts fins a l'hora de començar. Una vegada es va acabar la prova vam passar i sopar plegats també...

La sortida de la CCC...emocionant... tothom nerviós, amb ganes de començar, els speakers italians animant el cotarro i la música que feia posar el gallino de piel. I la pluja que no parava...

Després de donar un tomb pel poble, ja vam sortir direcció Planpincieux. En menys de dues hores ja havíem pujat 800 metres fins el Refugi Bertone, entre prats i colls... molt boniques les vistes. La pluja no parava. Tot seguit ens vam posar en marxa de nou fins arribar al pic de la Tronche (2584m), 700 metres més a dalt de Bertone. Llavors va ser quan la pluja va afluixar. Semblava que el dia milloraria, el solet de nou apuntava ben fort...però només va ser un miratge. Després de passar el refugi Bonatti, i baixar fins a Arnuva, la pluja començaria. Abans però tocava pujar el gran coll Ferret (2537m). No pares de pujar i baixar per uns corriols on una relliscada pot sortir una mica cara... 6 hores 40 minuts de marxa.

A partir d'aquí venien gairebé 1700 metres de desnivell que ens portarien fins a Praz de Fort. Aquí ja portàvem 49,4 km. El cos anava bé i el cap més. Ara pujaríem fins el llac de Champex, un poblet suís de comte, on cases de fusta envolten el llac. Es troba a uns 1500 metres de desnivell. Aquí ja portàvem 55 km i 11 hores de marxa. Tot bé.

No havia deixat de ploure des de feia hores. Els corriols s'havien convertit en camins de fang, on era molt difícil aguantar-se dret a les baixades (força picades) i on els corriols d'aigua ja arribàvem a mitja cama en alguns llocs. Ara tocava el tram final de la CCC, pujar tres colls de 2000 metres cadascun des dels 1300 metres cada vegada i tornant a baixar a aquesta alçada...

A dalt del primer coll, el de la Bovine, el vent bufava tan fort que movia la carpa que l'organització havia posat com a control. L'aigua no havia deixat de caure, i juntament amb el vent, la boira i el fred... en fin.... tots estàvem "pajaríns". No sabies ni com sortir del xiringuitu per continuar. La baixada fins a Trient va ser un festival de relliscades, caigudes, etc... Ja portàvem 71 km, i un desnivell positiu de 3900 i negatiu de 3828, o sigui un acumulat de 7728 metres... "nostamal". Va ser aquí quan l'organització va decidir de suspendre la prova... la previsió de temps per les properes hores era "catastròfica" en paraules textuals. Em va fer ràbia, pq gairebé ho tenia a tocar dels dits, però també és veritat que la seguretat de tots perillava. La baixada del coll de Catogne i sobretot el de la Téte aux Vents (el nom ja dóna pistes...) eren molt arriscades....

A les 2 del matí havia arribat a Trient, o sigui ja portava 14 hores de travessa i per fer els 27 km restants crec que hauria necessitat unes 6 o 7 hores aproximadament. El proper any ho sabrem del cert...

Tot i plegar a les 2, fins que no va arribar el bus, ens va portar a Chamonix, allà vaig agafar el cotxe, em vaig passar la sortida a les Houches, vaig haver de fer km de més... vaja...tota una odisea que va fer que arribés a "caseta" vora les 6 del matí... mullat com un poll, i amb 5 kgs. de fang acumulats als mitjons, pantalons, bambes.... horrible !

L'endemà em vaig assebentar de que la prova llarga es va suspendre al km. 21, enmig dels plors de japonesos, americans i gent de tot el món que també havia vingut a participar-hi. Sap greu perquè és gent que s'ha gastat una pasta per venir fins aquí, però s'ha d'entendre. El darrer any van morir tres persones en una situació molt semblant al Raid du Mercantour.

Vaja que el proper any ens tocarà venir de nou...per disfrutar de l'entorn, de la gent, de la gastronomia i per acabar el que vam començar aquest any. Gràcies a tots per les trucades de suport, sms, etc... sempre et fan sentir acompanyat i s'agraeix molt !

I per acabar un recull de fotos dels dies passats a Chamonix.

Carros de Foc 2010

Què millor per preparar la CCC que fer una sortideta pel Pirineu.... i sortir per sortir potser val la pena tornar a fer la Carros. Doncs dit i fet. Feia 3 anys que l'havia fet per primera vegada amb el David, i la idea de tornar-hi em feia molta gràcia. Aquesta vegada però va ser amb el Jaume Sabater.

Vam sortir el diumenge 15 juntament amb la Neus i la seva filla Xantal, que va poder pujar i dormir per primera vegada en un refugi de muntanya, el de la Restanca.

La previsió de meteo no pintava massa bé inicialment, però de cop i volta es va capgirar i el que havien de ser dos dies de núvols i pluja, es van convertir en dos dies de sol i calor asfixiant en alguns moments. Tot i així, molt millor que la pluja...

El fet de fer la carros en dos dies et permet anar caminant rapidet sense encantar-te i veure i disfrutar de l'entorn. I així va ser... Els temps finals van ser:

Dilluns 16 d'agost

restanca-ventosa 1 h 30 min
ventosa-estany 4 h
estany-colomina - 3 h 30 min
colomina-blanc - 2 h 40 min

total primera jornada : 11 h 40 min

Dimarts 17 d'agost

blanc-mallafré - 2 h 25 min
mallafré-amitges - 1 h 10 min
amitges-saboredo - 1 h 40 min
saboredo-colomers - 1 h 40 min
colomers-restanca - 3 h 20 min (amb pillada inclosa pq ens vam equivocar en el darrer instant)

total segona jornada : 10 h 15 min


Vam riure, vam patir, vam disfrutar....

36è Aniversari

Avui 36 anyets... i sumant...

Moltes felicitacions via sms, via feisbuc, via teléfon...això sempre fa gràcia.

Setmana de recuperació moral

Després del trist paper a Benasque necessitava una mica de recuperació anímicament parlant. Perquè físicament, després de fer 25 km, el cos no havia notat massa cosa.

La qüestió és que el dimarts 3 següent, el dia 3 ja ens vàrem posar a la feina, sortida amb el Pere, Toni i Rafel des de Vinyols fins al límit del terme de Cambrils, vora 20 km trotant suau en una hora i 40 minutets.

El dimecres 4-ago, sortida d'una hora en btt, per a recuperar articulacions.

Dijous 5-ago i divendres 6-ago , pujada a la Mola de Colldejou, per fer desnivell.

Dissabte 7-ago descans (merescut)

Diumenge 8-ago, 20 km al més pur estil Sables, seguint el GR per la costa. Sortida de Vinyols fins a Cambrils i a partir d'aquí seguint la costa (La LLosa, Cala Peixerota, etc..) fins a Miami, i sortint a les 11:00 del migdia per fer-ho una mica més èpic. Tot i portar aigua i aquarius, en acabar em vaig trincar de cop un litre de suc de taronja i un d'aigua fresca del súper... feia moltísssima calor.

Nefasta Ultra Trail Aneto

I ja van dues aquest any...Després de tota la preparació..no va servir per a res de res. No sé si va ser el desnivell acumulat, vaig passar en poques hores dels 200 metres d'alçada de casa als vora 2800 del coll de Ballibierna... no ho sé pas, però quan ja portava tres hores i escaig de cursa, i baixant del coll van començar els marejos, mal de cames, mal de cap, ganes de vomitar, tot un poema. Just quan mirava de sortejar la tartera... i mirant de no fotre'm de cap.... un desastre !

No crec que fos per no menjar o no beure...des de l'inici ho havia anat fent...potser senzillament no era el meu dia...

Sigui com sigui m'ha quedat una espineta clavada i espero el proper any poder treure-la !

Preparació Ultra Trail Aneto - 2 Caras

Aquesta entrada la faig, bàsicament pq som molts els que de vegades no sabem ni com fer-ho per a organitzar una bossa amb tantes coses com ens demana per exemple l'Ultra trail de l'Aneto. L'organització és força estricte amb el material mínim necessari. En aquest sentit serà d'obligatori compliment per a tothom el fet de portar:

	Vuelta 2Caras	Maraton
• Mochila	X	X
• Chaqueta cortaviento con capucha (la capucha puede ser separable)	X	X
• Forro polar (peso mínimo de la prenda 150 g.)	X	-
• Pantalón o mallas largas, por debajo de la rodilla	X	X
• Guantes	X	-
• Linterna frontal (35 lumens) y un juego de pilas de recambio	X	X
• Luz roja de posición trasera (tipo piloto de bici)	X	X
• Manta de supervivéncia (minimo 220 x 130 cm)	X	X
• Gorro térmico	X	-
• Gorra de sol / Buff	X	X
• Gafas de sol	X	X
• Silbato (sirven los cierres-silbato de algunas mochilas)	X	X
• Navaja	X	X
• Comida Vuelta Aneto y 2 Caras Aneto (min. 2.500 Kcal.*) con nº dorsal en los envoltorios	X	-
• Comida 2 Caras Aneto (min. 1.000 Kcal.*) con nº dorsal en los envoltorios	-	X
• Potabilizador de agua (pastillas, yodo, etc.)	X	X
• Sistema hidratación (min. 1L)	X	X
• Botiquín: venda elástica vendaje/tapping (minimo 80 x 3cm), antiséptico	X	X
• Mapa y Road-Book (regalo organización)	X	X
• Brújula	X	X
• 8 imperdibles (para los dos dorsales)	X	X
• Bolsa porta residuos** (regalo organización)	X	X

De vegades tot es resumeix a una qüestió de diners...com a més pasta et gastes en material, més bo i sobretot, més lleuger. D'altres vegades és qüestió de fer volar la imaginació i posar allò que penses que necessitaràs... En el meu cas al final va consistir en:


I fent quatre números quedaria així. (quadre resum pes)

No sé si el pes resultant és molt o poc...però vaja crec que no hi ha massa marge de maniobra si volem ser legals i posar-hi tot el que demanen... ja ho veurem.

Refrescant com l'estiu

De vegades no saps perquè sents una nova cançó i dius...aquesta sí...aquesta m'agrada i molt... i no cal escoltar-la moltes vegades... et passa a la primera i ja en tens prou. De vegades hi ha grups on has de passar-te per la pedra el CD/mp3 una i una altra vegada per acabar entenent què volen dir o com ho volen dir...

En aquest cas no ha fet falta...que tothom en tregui conclusions...

Es diuen Only One Night i la cançoneta : Say you don't want it

Genials!

http://www.youtube.com/watch?v=AZa1ViT4Ihc

(salsa rosa : sí, aquest paio és el noviet de l'Emma Watson de la saga dels Potter)

Sortides diverses

Ara feia dies que no hi posava res al Blog, suposo que és l'estiu, calor, mandra... sigui com sigui un ha d'intentar no perdre el fil, igual que passa amb la forma física... parlant de forma (o deformació) física... aquests dies tot i no escriure he anat fent cosetes com ara una doble pujada a la Mola el mateix dia, cascant més de 1500 metres de desnivell en pocs km, o diverses sortides per la Mussara, btt al castell d'Escornalbou i una pujada corrent des d'Alforja a l'ermita de Puigcerver, passant per la creu del formatge... tot això i més coses per no perdre la mica de forma que encara ens queda entre gelat i gelat...

I tot per a què !? doncs per exemple, per acabar aquest proper finde l'Ultra trail de l'Aneto, en concret les dues cares de l'Aneto.

Provarem de fer els 69 km 6800 metres de desnivell acumulats dignament...o sigui acabant el més simètric possible !

Comença a les 11:00 del migdia i el recorregut passa per uns dels entorns més macos del Pirineu, on la mitja d'alçada és superior als 2000 metres. De fet arribarem a pujar fins a 2.800 metres. La diferència entre aquesta i altres marxes és que en aquest cas és en autosuficiència, o sigui que tothom funciona "lik juan palomo" : t'has de portar el menjar, aigua, etc... per tota la distància i a banda els requisits de seguretat que demana l'organització... que fan impossible portar una bosseta lleugereta.. i en part és lògic, ja que al Pirineu i a aquesta alçada, un canvi sobtat de temps pot donar moltes sorpreses desagradables !

Aquesta setmana un parell de dies de BTT i preparar tot el material pel trail.

Esperem que vagi tot bé !

1er Raid Pujalt

No m'he tornat boig i m'he passat al món del cavall... ja tinc prou feina anant a peu !

Aquest dissabte vaig fer d'assistència al Ricard i a l'Alba a Pujalt (l'Anoia) en un raid on hi participaven els dos. En principi ella havia de fer 40 km i ell els 60 de que constava la prova. Finalment però va abandonar al segon tram també, donat que la temperatura era altíssima i tothom anava mort, començant pels cavalls i acabant per tots ells.

Tot i semblar que han de passar-ho malament, he de dir que tenen més controls els animals, que nosaltres quan fem una cursa de llarga distància. O és que a nosaltres ens miren si bateguem més del compte, o si anem coixos o..... sigui com sigui a nosaltres en alguns moments per tal de baixar-nos les polsacions, necessitaríem que ens remullessin més d'una hora i ni així ho aconseguirien.

A continuació la galeria de fotos del dia del raid !

Núria-Queralt 3 i 4 Juliol 2010

Seré breu...una experiència per a repetir (el proper any si pot ser). Vam tenir de tot: boira, aigua, pedra, vent.... què més podríem demanar. Al km 68, concretament a Saldes, notava alguna molèstia lleu al peu, que juntament amb la ferida que portava de l'accident domèstic al peu "bo" feia que la marxa fos lenta de nassos...

Finalment, i després de pensar-ho vaig recòrrer al tòpic, de que una retirada a temps és una victòria. I així va ser. Després de vora 70 km i més de 5000 metres de desnivell acumulat o 6000 mil... (ja veig perdre el número), vaig donar per bo l'entrenament i el procés de recuperació.

Ara toca pensar en la propera enredada, l'ultra trail de l'Aneto, en concret la de 69 km, les dues cares de l'Aneto, que tindrà lloc els dies 31 i 1 d'Agost a Benasque. Esperem tenir per a llavors energies renovades i ganes de tornar a disfrutar-patir.

Cap de setmana de descans

Aquesta setmana després de la Reus-Prades-Reus i enmig d'exàmens de la UOC he preferit no froçar la màquina i no fer gran cosa. De fet de dilluns a divendres res de res...però el dissabte la cosa ja era diferent. Després de fer l'examen corresponent, per la tarda ja ens trobàvem més relaxats i s'havia d'aprofitar. Escapada a la Mola. Feia dies que no hi posava els peus, i la veritat és que la pluja d'aquests darrers dies li ha anat molt bé. Res una hora trenta minuts per pujar i baixar. El diumenge però la cosa ja va ser una mica més seria. Al menys en forma, pq en contingut vaig riure i m'ho vaig passar d'allò més bé, tot i recordant batalletes amb BTT de feia molts anys. Vam sortir amb l'Avel.lí a pujar el Castell d'Escornalbou, havíem quedat a Riudoms o sigui que va tocar matinar una mica més encara, a les 6:45 ja rondava per casa. Temps d'esmorzar alguna cosa, preparar la bossa i tira milles fins a Riudoms. El recorregut Vinyols-Riudoms - Montbrió - Riudecanyes - Castell - Vilanova d'Escornalbou - Riudecanyes - Montbrió -Vinyols. No sé el número de quilómetres que vàrem fer però suposo que rondaria entre els 45-50 km aprox. Més de tres hores amb el "kul" enganxat al seient. No sé el temps, però crec que feia més de 10 anys que no hi pujava en bici. Per acabar d'adobar-ho en arribar em vaig canviar rotllo triatleta, em vaig posar les bambes i 10 km per carretera fins a Cambrils. Aquesta setmana toca preparar km de cara a la Nuria-Queralt-Berga. A veure si el temps ens deix fer-ho bé.

Per fi ja la tinc a punt

Després de molt de temps de ni mirar-me la bici, aquest any he tornat a tenir ganes de sortir. Com la meva no estava per masses festes, feia usdefruit de la del Ricard. Finalment però, vaig portar-la a cal Florencio per tal de la fes rodar de nou.

Diagnòstic final: canvis nous, cables i fundes, pinyons, plat mitjà, rodes i pneumàtics tubeless nous... vaja tota una rentada de cara.

Com acostuma a passar la llei de Murphy no falla mai i ara que ja la tinc a casa, plou. Haurem d'esperar.


Galan, prepara la baciclete que vinc..

Tot no pot ser anar per les muntanyes...

Tal i com diu el títol, en aquesta vida també s'ha de treballar de vegades. Aquesta passada setmana va tenir la IV edició dels premis Gaudí-Gresol a Reus. Deixant de banda que si Gaudí era de Riudoms (que ho era) o no... cada any per aquest motiu, es reuneix força gent per donar els guardons en diferents especialitats com són els esports, periodisme, ciència, etc... La nostra empresa com de costum en aquestes 4 edicions ha col.laborat amb tot el que a comunicació es refereix. Al final el resultat va ser molt positiu: molta gent, molta difusió... i a més ens vam divertir.

I com a mostra, una foto del nostre equip, una vegada finalitzada la gala. No sempre es pot anar amb malles i bambes per la vida...

Nous reptes 2010

És curiós això de córrer o caminar. Cada vegada que ets a punt d'acabar una marxa, una cursa, et passa pel cap qui t'ha manat apuntar-te !? vas mig baldat (de vegades baldat del tot) , arribes "asimètric" ! però tot seguit, ja comença un fer nous plans, noves propostes, nous reptes... què fàcil oblidem els mals records no ? Seguint amb aquesta tònica, i dins el procés de recuperació-preparació, què millor que apuntar-se a la mítica Travessa Núria-Queralt (i Berga ara)!

Per qui tingui temps i s'hagi instal.lat al seu pc/mac el Google Earth podrà fer un recorregut virtual de la travessa i veure gràcies a les fotos penjades llocs emblemàtics o curiosos.

Itinerari travessa 2010 amb Google Earth

Per qui no tingui encara instal.lat aquest programet, només avançar l'altimetria. 9500 metres de desnivell acumulat, això sí ! molt repartits entre els 96 km de recorregut.

Sincerament no sé ni si l'acabaré, però bé, es tracta de posar distància i hores al cos i què millor que això per a fer-ho.

XIV Reus-Prades-Reus

55 km i +- 2950 m desnivell

Aquest any, de nou tornàvem a fer la Reus-Prades després també d'haver d'absentar-me l'any anterior per la lesió. Des del dissabte anterior no havia pogut sortir cap dia, o sigui que arribava amb una mica de neguit... Diuen que no és bo sortir molt sovint els dies abans de fer alguna marxa o cursa, però tampoc no ho és el fet de deixar sense activitat el cos, o sigui que no sabia com em trobaria.

Tota l'estona vam anar amb el David i més endavant anàvem fent la goma amb un colega seu, en Sumoy, tot un personatge i amb qui vam riure molt.

Tot i sortir corrent des d'un inici, la veritat és que hi va haver d'altres moments menys exigents on no vàrem apretar tant. Al final 7 hores i 34 minuts. Sigui com sigui, un ja pot sortir més o menys valent, però el darrer tram de riera i camí es fa llarg i pesat.

Ah! menció especial a la super-assitència tècnica que vàrem tenir a partir de Prades. Canvi de pneumàtics, pistons, benzina el que fes falta...per part de les flors mai millor dit... (les Roses al quadrat)

L'anècdota del dia va ser que just 5 minuts abans de començar la prova, o sigui a les 6:45 de la matinada, va començar a ploure, millor dit a caure un diluvi, que va fer que més d'un i d'una s'ho repensés i tornés cap a casa... nosaltres vam decidir que si havíem de plegar era millor anar cap a Prades, fer el tomb i deixar-ho estar quan arribèssim a Reus al migdia. Lo pitjor és que la gent que va arribar més tard, va tornar a enganxar aigua a Prades, vora les 12 del migdia segons ens van dir... I és que el temps també juga.

Setmana 24-30 Maig

De mica en mica les tirades són el que haurien de ser en condicions normals. Aquesta setmana el dimarts una hora per Tarragona seguint el moll, amb una torradera de sol que no es podia aguantar (13 km). Dijous Vinyols Cambrils Vinyols amb el Pere "cohete" Rodríguez, vora 20 km i sensació d'haver fet algo més que només una sortideta... i el dissabte Vilaplana-Prades-Vilaplana. Per fi algo de cara i ulls. 30 km i 2000 metres de desnivell acumulat en 4:35 minuts. Més que tot per fer boca pel proper cap de setmana que hi haurà la Reus-Prades-Reus.

De cara a aquesta propera poca cosa, descansar i tenir mono de km, així sempre surt un més motivat.

Més aire fresc...

Setmana de recuperació

Després de la sortida del dissabte 15 a Castelló, m'he agafat aquesta setmana com de recuperació. Dimarts 18 una hora justeta per Tarragona seguint el Serrallo i el port. Dijous 20 una hora i vint fent Vinyols - Cambrils - Passeig direcció la Llosa fins la Riera i retorn a Cambrils i finalment el dissabte 22 3hores30min pel Montsant caminant per la Serra Major i forçant desnivells baixant i pujant la Cova Santa, Roca Corbatera, Piló dels Senyalets, etc... Pocs records al cos del Penyagolosa i sensacions molt bones de cara a la Reus Prades Reus. Aquesta setmana 2/3 dies de sortides si la UOC i l'EOI m'ho permeten i el dissabte tirada llarga. Afegeixo una foto del Montsant verd. L'aigua que ha caigut aquest any encara es nota...

XII Marató i Mitja Castelló - Penyagolosa

65,2 km +-3500 desnivell acumulat (+2500-1000)

Aquesta nova sortida, va començar com és de costum amb un pi pi pi pi pi del despertador, tot i que aquesta vegada per raons geogràfiques, una mica més d'hora del que és habitual. A les 2:00. Sigui com sigui , per molt d'hora que un s'hagi de llevar, l'hora de posar-se al llit no canvia, i a les onze i escaig em posava al sobre. O sigui que poques hores es pot descansar aquella nit. Realment havia previst d'anar a fer aquest cap de setmana la Travessa del Montseny, feta el 2008 amb el Marc Balañà, després de mullar-nos més 8 hores, i en un dia nefast per les marxes de resistència degut a un accident mortal que hi va haver... Però fa dues setmanes que ja no hi havia dorsals, em vaig encantar !! O sigui que m'era igual fer 150 km direcció Nord que direcció Sud. I així va ser, carretera i manta cap a Castelló. Arribava a la plaça Teodoro Izquierdo, just quan eren les 4:45 del matí. Poc moviment encara. Ideal per a buscar un lloc per deixar el cotxe el més a prop possible, que després d'acabar la prova, haver de caminar un metre més o un metre menys es nota i molt. Uns companys de Castelló (i voltants) m'havien fet el favor de recollir el dorsal el divendres 14, ja que el dissabte ja no es donava res de res. Tothom debia portar el xip a les bambes i tot preparat. L'ambient s'anava escalfant, arribava gent i més gent...i el meu dorsal no apareixia... Vaig deixar la bossa que pots recollir a l'arribada a meta (Ermita de Sant Joan de Penyagolosa) amb roba neta de recanvi. L'organització era força bona. Eren les 5:48 i per fi arribava la Begoña, amb el Marcos i altres companys... anàvem una mica justos de temps, però després del favor que m'havien fet amb el tema del dorsal... era igual sortir uns minuts abans o despres... Temps just d'anar corrent al cotxe a deixar la samarreta i publicitat, agafar la meva, posar-me el dorsal i ja havien donat la sortida... Total que anava just darrera de tot amb la furgo de la Creu Roja, i pel davant vora 1300 persones.

L'inici fins que no surts de Castelló, són carrers asfaltats i urbanització, però ràpidament enfilàvem un corriol (GR). La llàstima és que anant darrera de tot "xupes" la cua i el colapse que es genera i allà es perd molt de temps... però molt. Què hi farem. Tocava ser pacient (cosa complicada per mi) i esperar a arribar a un lloc més ample on poder anar tirant.. Així va ser. Arribàrem a una mena de cantera gegant, on vaig acomiadar-me d'ells i vaig començar a trotar suau... Anava avançant genteta... Sense saber en cap moment ni on em trobava ni qui portava al davant o al darrera. La intenció senzillament era acabar, i sencer. Encara no he donat per tancada la recuperació del peu. Suposo que es tracta de confiança i fins que no l'hagi recuperada al 100 % no estarà enllestit. Sigui com sigui fins a les Useres, la cosa anava bé, planejant pujant baixant... però a partir d'aquest moment començava la traca final ( i mai millor dit en terres de pólvora). La pujada fins a l'ermita de Sant Miquel de les Torrocelles, va ser dura, però res a veure amb la pujada de Xodos fins el Pla de la Creu i després fins a la Banyera (amb el cim del Penyagoloda mirant-nos de cara). La gent treia el fetge per la boca i no era per menys. El curiòs d'aquesta prova és que la majoria del desnivell positiu s'acumula al final, quan tothom va més tocat. Tot i així encara vaig arribar a dalt mig en condicions, un got d'Aquarius i a baixar fins a Sant Joan. I dic baixar perquè així ho sembla segons el desnivell, però s'havia de treballar com si fos pujada.... Finalment el premi de l'arribada. 9h32min. Satisfacció per haver acabat una altra "enredada", sentir-me bé i haver tingut temps d'avançar a vora 650 persones....
Però aquí no s'acabava l'aventura. Resulta que una vegada tot enllestit, amb l'entrepà de tonyina i olives a la panxa, la samarreta per barret, etc... tocava baixar de l'ermita fins a Castelló. I per a fer aquest trajecte l'organització tenia un servei d'autobús que feia el recorregut amb els/les participants a dalt... No sé quan va trigar el maleït bus però tombs i tombs i més tombs per una carretereta infernal... la tonyina que anava passejant-se de cantó a cantó de la panxa.. vaig arribar a Castelló com un pollastre marejat. Entre la caloreta i que no hi havia l'aire posat... allò semblava una caldera. Només tenia ganes d'arribar a casa i posar-me al llit..ni gana ni res... i així va ser. A les 10 ja era de nou al sobre. L'endemà, després de dormir vora 11 hores, el cos ja s'havia recuperat i per a celebrar-ho vam anar a passejar una estona per la platja, aprofitant el matí de solet que feia. Resumint, una nova aventura al sarró.

Doble o res

23 km i +- 2300 m desnivell acumulat

Què millor per a recuperar-se de la Mola Riudoms que tornar-hi...

Avui diumenge doble sessió, que podríem anomenar Sessió Doble Tro. Aquells que abans petaven al terra i després hi tornaven quan s'havien enlairat.

Pel matí escapada a la Mussara pujant i baixant per les Tosques, res a destacar a banda de que l'ambient humit feia que la baixada estigués com una pista de patinatge...una mica delicat. Les vistes privilegiades que ofereix el poble antic de la Mussara no es podien apreciar degut a la boira que hi havia en aquell moment.

I per la tarda escapada a la Mola de Colldejou, per veure que no s'havia mogut respecte el cap de semtana anterior. I si em descuido no veig res de res, perquè la boira que en principi a mitja tarda es movia per dins el mar, va fer acte de presència, tapant tot el camí i fent que a dalt de tot, un no pogués distingir res més enllà de 10-15 metres de distància...

Al final més de dos mil metres de desnivell acumulat i vora 3 hores encara no, per a fer les dues.

A veure si el temps millora de cara a aquesta setmana, tot i que pinten bastos.

Broken Bells

Bon invent: Cantant de The Shins i el productor Danger Mouse (Gnarls Barkley). The Shins ja m'agradaven però ara Broken Bells té la veu peculiar del cantant més la xispa actualitzada que li aporta el DM. M'agraden..i molt !

VIII Marxa Riudoms - La Mola - Riudoms

53 km i +- 2925 m desnivell acumulat

Aquest diumenge i sota un Sol de justícia, s'ha fet la 8a edició de la Riudoms - La Mola - Riudoms. Sembla que faci 4 dies quan una colla de marxants ens vam liar, i mai millor dit a organitzar aquesta prova. Tota l'experiència que teníem llavors, era just a l'altra banda, o sigui com a participants en diferents curses, marxes etc... però al final i amb molta empenta i moltes ganes ens en vam sortir... Ja fa 3/4 anys que directament no hi col.laboro, però encara me la sento una mica meva també... què hi farem !

La marxa era una nova oportunitat per a provar el peu. La cosa va anar bé, no espectacular però bé. Cada vegada sembla que estigui més a prop de no tenir por de posar el peu segons on, de guanyar aquella seguretat que ara mateix em manca i que és natural quan qualsevol persona ha tingut una lesió al peu, genoll...

Vaig sortir amb el Jaume, Néstor i Tonet de Tarragona. Vam anar plegats els quatre. Amb el Ton feia la tira de temps que no coincidíem, crec que des del 2005 a Navàs potser !? molt de temps... Vam anar trotant a estones, d'altres caminant... segurament que si hagués anat només amb el Jaume hauríem millorat temps perquè m'hauria estirat (és un toro !) però quan vas en grup ja saps que toca anar a una marxa còmode per a tothom... i això no sempre és fàcil.

7hores36minuts. Es pot millor i força. De fet pel proper any si tot va com ha d'anar crec que hauríem de rebaixar gairebé una hora... al menys per sota les 7 hores.. això segur.

Però per a veure-ho haurem d'esperar un temps.... Salut !

Sol solet vinem a veure...

Avui dimarts, he pogut sortir de nou a còrrer per Tarragona. Una horeta. El sól apretava al migdia (14:15) però la sensació era molt bona. Pels voltants del riu, a costat de la zona de gespa, s'hi roda molt bé... Aquest diumenge faré la travessa Riudoms la Mola. Finalment s'hi han apuntat també uns companys de Tarragona: el Jaume Sabater, el Tonet i el Néstor. Serà divertit còrrer, saltar i fer la cabreta amb tots ells...

Jornada Interessant

Aquest dilluns he tingut l'oportunitat d'assistir a una Jornada sobre la "Innovación en la Gestión de Empresas Deportivas" que va tenir lloc al IESE de Barcelona. El ponents de primer de nivell, começant pel mateix professor Dávila, i acabant per Directius del F.C.Barcelona, del Chelsea o de diferents organitzacions que promouen o col.laboraven en l'organització d'events esportius com Madrid 2016, Tarragona 2017...etc... Ha valgut la pena veure l'influència de les xarxes socials en la presa de decisions estratègiques per a diversificar i guanyar nous mercats, així com la noves tendències en màrketing.

Ens posem al dia

Doncs sí, ara feia dies que per feina, per treballs (UOC) o per altres motius no podia dedicar una estona a actualitzar el bloc... Entre el poc temps i el mal temps, no s'han pogut fer masses coses aquests dies, però resumint:

El divendres sant, 2/4 vaig fer un tram de la Riudoms la Mola, concretament vam sortir de Duesaigües per la pista fins l'Argentera, d'allà fins a dalt els ventiladors (passant pel respiradero del tren), coll Roig, la Mola, descens pel coll del Guix, tomb a la Mola pel PR fins de nou el peu del Coll Roig, remuntar fins els ventiladors i baixar a l'Argentera i Duesaigües... vora 35 km amb una mica de desnivell acumulat... i sobretot unes cleques amb el Serral.. que sempre ve de gust.

El 7/4 escapada amb la Rosa al Palau de la Música per assistir al concert d'en Benjamin Biolay. El lloc fascinant. El primer que vàrem fer en arribar a banda de saludar a mig Riudoms que també havia vingut a l'event, va ser remenar i buscar sota els seients no fos cas que encara hi hagués cap sobre del Millet... no hi va haver sort.

El concert molt bo. Va tocar moltes cançons de La Superbe, així com dels altres discs... La banda que portava brutal, començant pel bateria i acabant per la noia que tocava l'arpa i feia cors...i el so espectacular, molt cuidat. Va valdre la pena.

Dissabte 10/4, escapada al Montsant. Vaig tenir una setmaneta força liada a base de treballs i presentacions, i la feina clar. Unes hores pel Montsant i tot torna a la normalitat. Una ruta no massa exigida, però per a disfrutar-la trotant. La Morera-Grau de la Grallera-Serra Major-Roca Corbatera-Pilò dels Senyalets-Pi del Cugat-Retorn al Grau de la Grallera-La Morera.

La mona 05/04/2010

Article propi ha de tenir el dia de la Mona. Ens ho vam passar de conya amb la Mònica i l'Isidre, la Rosa i el David, la Pilar i el Jordi, i como no, amb les dues figures, Montsant i Oriol.

En breu penjaré alguna de les fotos fetes aquell dia...vaja, de les que es poden penjar. D'altres quedaran com a objectes de valor, o eines de suborn de futur..jajajaja...

Gràcies a tots per un bon Dilluns de Pasqua

Aniversari Gerard

Aquest dissabte vam anar a Cambrils per fer-li una sorpresa al Gerard (cosí), i l'ocasió s'ho valia. Era el seu 30é aniversari. La Cristina hi va posar moltes ganes i esforços, i després d'enredar-lo, va fer cap on l'esperàvem, amics, companys, family..etc...

Molts regals, patiment escoltant els darrers minuts del derby, i un soparet de primera.

Moltes felicitats !

Per cert, el nostre regal (Ricard, Óscar i nos.) va ser el Kit "La Mola-Riudoms-La Mola", donat que participarà per primera vegada a la marxa... una motxilla, bambes trail-running i uns mitjons de conjunt... a veure si li porten sort i té un bon dia...

Coses noves d'aquest 2010

segons qui ho escolta diu que són semblants als Friendly Fires, d'altres als Klaxons...sigui com sigui a mi m'agraden, sonen frescos, diferents, i avui en dia ja costa prou

VII Marxa la Selva del Camp - Muntanyes de Prades

67,5 km i 4900 m desnivell acumulat

Ja quasi no recordava com de dura era aquesta marxa. I què millor per a fer memòria que repetir-la. I a fé de Déu que és dura de nassos...

Els 67,5 km es fan llargs, i per no parlar dels 4900 metres de desnivell acumulats, que es paguen bàsicament a la pujada que va des de Farena al refugi de Cogullons, on en poca distància arribem a vora 1100 metres d'alçada.

Continuant amb el procés de recuperació, la proposta per aquest dissabte era la de pujar fins a Prades caminant ràpid on no pogués trotar, i així va ser. De fet crec recordar que arribava a Prades en la posició 67 o 68...més que content.. La darrera part la faria caminant per no carregar en excès el peu..tampoc feia falta abusar. Però la lletra petita de caminar diu que sí, que s'arriba igual, però que es triga moooolt més i així va ser com al final em sortien les 11 hores clavades de marxa.

A destacar el vent i temperatura baixa que va fer durant tot el dia, tot i no tenir un cap núvol. Això va ajudar a que la gent es deshidratés més fàcilment, i les "pàjares" van caure com a mosques... Jo mateix en arribar a Prades em vaig jalar dos entrepans de llangonissa a la planxa..quan normalment tasto ben poca cosa.... i és que sembla en aquestes situacions que tinguis un forat, un triangle de les Bermudes que per molt que li posis género mai en té prou...

Aquesta setmana descansarem, una mica de relax i el cap de setmana una vegada recuperats de l'esforç muscular ja pensarem en fer més coses.

Prova superada....

Demà toca apretar les dents...

Demà dissabte tocarà apretar les dents...i no és broma. Després d'un bon entrant com podia ser la Marxa dels Castells de la Segarra, s'han acabat els jocs i ens posem seriosos.

67,5 km i 4900 metres de desnivell acumulat són la carta de presentació.


Aquesta setena edició també ha sigut escollida com a prova qualificativa per l'Ultra Trail del Montblanc, amb una puntuació de 2 punts.


La crònica, el proper dissabte o diumenge, segons com ens quedi el cos.

Nova adquisició !

Amb això m'han dit que voles...

o potser serà una mica menys... !?

Sigui com sigui des del dia que vaig provar els mitjons llargs (medilast, salomon, adidas, etc...) no he deixat de fer-los servir. I clar, com tot el que s'utilitza a tot drap...doncs acaba fent-se malbé, i més quan parlem de mitjons. És necessita un mínim d'esponjor o la planta del peu pateix, i amb els km i les rentades això acaba desapareixent. Per aquest motiu van fer les "pantorrilleras", un bon invent on podem utilitzar els nostres mitjons curts i a més tenir totes les prestacions dels llargs, o sigui prevenir lesions, evitar les vibracions musculars... aquest dissabte tindré oportunitat de fer el test final.

Comiat temporada esquí de fons ?

Tot i haver-ho moltíssima neu, les altes temperatures han fet d'aquest cap de setmana (crec) la darrera oportunitat per a fer esquí de fons. Al migdia l'estació de Tuixent, semblava una gran bola de gelat de nata, que s'anava desfent a mesura que augmentava la temperatura.

Al final però vam passar un molt bon dia, amb dinar espectacular al Refugi Coll de Port . LLoc molt recomanable on poder degustar plats típics, fets amb molt de gust i amb una presentació exquisita. Crec que hi tornarem alguna vegada aquest any, per fer una volta caminant. Tota aquesta zona de Sant Llorenç de Morunys, Port del Compte, etc... és espectacular !

ENTRENUSSSS

Aquesta setmana he tornat a posar-me una mica les "piles" i he pogut sortir el dimarts, dimecres i dijous. En total uns 42-45 km... ja va bé per agafar una mica el ritme i anar augmentant volum poc a poc. La propera setmana hi ha la Marxa de la Selva del Camp..o sigui que millor anar-hi amb uns km's a les cames ja... o es farà llaaaaaaaaaaaaaarga !

Cap de Setmana Aprofitat

El que es pot fer en 36 hores…

Dissabte 13, són les 6:00 del matí i el suunto ja està nerviós…(dec ser de les poques persones que el cap de setmana mou o modifica les alarmes dels despertadors per a posar-les encara més d’hora). Un bol de llet amb cereals, acabar de preparar la bossa i 4 coses per picar i carretera i manta. Amb la de neu que havia caigut aquesta setmana, la cosa pintava bé. A més feia molt de temps que no anava a Aransa, una bona estació d’esquí de fons, amb les pistes amples i ben cuidades. Als deu minuts d’arribar van fer cap la Rosa i el David.

Temps de treure els “esquisus”, comprar el forfait i quan passaven pocs minuts de les 10 ja estàvem remant pistes amunt, i no vam tornar a l’estació fins les 14:00 tocades. En aquestes 4 hores vam tenir temps d’arribar a l’estany de la Pera, i quasi al Mirador.

És curiós però tot i saber que vas pujant per arribar a un punt, quan toca tornar mai fa baixada, et canses igual. Contínuament has de “manxar” com si estiguessis pujant…a banda de que quedes fet un senyor de cames i braços, així com els beneficis de poder oxigenar entre 1500 vora els 2000 metres. Prou de queixar-nos ! Ja passaven uns minuts d’un quart de tres, i tocava tornar cap a casa. A diferència de Tuixent, per arribar aquí necessites més temps… De baixa vaig anar picant fruita que portava i unes barretes super energètiques, que no serveixen per res, però que ajuden a enganyar la gana…

Les 18:00, ja sóc a casa . Avui tenim sopar a casa el Manau i la Marta. També venen l’Isidre i la Gisela i el Galan. Vaig dir que jo portaria alguna cosa per postres…doncs au, em poso el davantal i a la feina. Sucre per aquí, farina per allà, ous…i molta poma !!

Resultat:

Llàstima que no has pogut venir Mònica. Ja trobarem una altra excusa per a fer el pastís el poma i el puguis tastar.

Soparet de luxe, carn i llangonissa feta al foc a terra….truita amb carxofa, patates al caliu, escalivat…vinet i pastís de poma. Tot boníssim ! Després del cafetó i les gotes de xarop i quan ja eren les 12 passades vam agafar els trastus i cap a Salou. Fa uns anys, amb els ulls tancats el cotxe hi hauria anat solet. Els anys de Diseño, del Handicap, del Patio, i clar, de la CAGE. Aquesta vegada vaig haver de posar-hi una mica més d’atenció. Feia molt de temps que no hi anàvem, anys ! Una vegada aparcats, vam quedar a l’entrada. Des de fora ens venien molts records, al menys a mi. Tot i que aquella nit més que mai es podria haver dit la CAGE de Fulano i no pas de Medrano. Hi havia a l’entrada dues ties i un pavo, se suposa que vestits amb cuir negre, que encara no sé que c-n-y hi feien !

Travessar la porta, va ser una sensació molt curiosa. Tornar a entrar al lloc on ens vam fer grans a base de música, salts, cubatets…feia gràcia !! D’altra banda, totes aquestes emocions es van convertir en pànic, en veure una gentada més a prop de fitxar per l’IMSERSO que no pas d’una altra cosa. El bótox flotava en l’ambient. On ens hem posat !! Ràpid vam passar per dins per anar a la terrassa, posar-nos de genolls i demanar al nostre Beat Bonaventura, mentres feiem un cubatet, que allò parés, que la tropa de “diz-iokeis” sortits d’una illa balear i que ocupaven la cabina toquessin el 2 cap els Monegros o més lluny encara… Tot aquest periple de temps ens va servir per poder saludar a amics, coneguts i gent qui freqüentava la CAGE en els seus temps gloriosos.

Finalment les nostres pregàries van sorgir efecte, i el Sr.Ignacio (posem-se drets) va començar a fer moure els vinils…al mateix temps que els nostres ossos també es començaven a moure…. I si es van moure !!

Raymonde, Tilt, Front 242, Swans, The Cure, Sisters of Mercy, Alien Sex Fiend, Happy Mondays, Crazyheads, Fuzztones, A Split Second, Ministry, Diesel Park West, Iggy Pop, The Cult, etc…

El Manau, Isidru (fent promeses obscenes no fetes realitat..jajajaja) Galan, Gisela, Almu, Marta, Lluís, Jimbet, Jaie, Joan Dalmau, Fiti, Puça petit, Meri, Mario, Pili, Mar, Vanessa, Lurdes, Lucky..i com no la Rosa…saltant i votant.

Total que eren les 6 del mati, i ja no podíem dir ni fava !! Sortíem per la porta amb la sensació d’haver passat una nit memorable, recordant vells temps, i recuperant sensacions quasi oblidades.

De pujada va conduir la Rosa. No és per res, però com avui en dia amb l’aroma d’un café igual ja dones positiu…millor no jugar-nos-la. L’Isidre també venia amb nosaltres. El vam deixar a Riudoms i cap a casa. Les orelles xiulaven com mai….el piiiiii era terrible… fins i tot a les 13:00 quan ens vam llevar encara hi sonava la banda sonora a les nostres orelles.

Un bon arròs però, fa reviure fins i tot a un mort. I així va ser. Ja tornava a portar el davantal posat, i entre la cuinera i un mindundi com jo vam preparar un super dinar recuperador…tant va ser així que a les 16:00 i amb les forces renovades vaig escapar-me a la Mola, per poder aprofitar les darreres hores de solet.

La suada va ajudar a cremar les toxines acumulades, i de nou una sensació de plaer anava filtrant pels tots els porus de la pell...molt diferent a la del dissabte nit, però igual d’intensa. Les vistes, el fred a la cara, la neu acumulada, les darreres hores de llum…una bona manera d’acomiadar un intens cap de setmana !

Fins aviat !

XI MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA 2010

51 km i +- 1000 m desnivell

Finalment arribava un test de cara i ulls. Què millor que fer més de 50 km per veure com evoluciona el peu i veure com respon.

Eren les 5:30 del matí. Això és la lletra petita de les curses, sortides, etc... nosaltres modifiquem el despertador de l´hora habitual que ens llevem entre setmana, per posar-lo encara més d´hora.

El dia abans havíem anat a Cervera a recollir el dorsal i control de pas. A més ens van donar ja la samarreta de record i una ampolla d´aigua. Per tal de reduir deixalles ja no donen gots i ampolles petites a cada control sinó una per cap que has d´anar reomplint quan necessites.

L´intinerari aquest any sortia i arribava a Cervera.

Vam sortir caminant xino-xano...la Rosa volia fer un bon paper tot i que sabia que no podria acabar-la per "prescripció mèdica" o sigui que arribés on arribés ja seria tot un premi. La temperatura era fresqueta, de 0 a 2 graus positius, però les més de 1700 persones inscrites va fer que la temperatura ambiental anés pujant...al menyes quan estàvem tots junts a punt de sortir. Vam coincidir amb el Presi (Triqui) del Cerap, l'Ester Barceló i el "Toi"... i ja no ens vàrem separar d'ells fins més endavant.

Els km anaven caient i les hores també. Arribàvem al km 27,7 segons l'organització (creiem que potser era algo més) i el genoll de la Rosa va dir prou. Eren les 12:30, portàvem doncs 5 hores i mitja de caminada sense parar. Ells tres van continuar i jo vaig romandre una estona allà amb ella. La temperatura es mantenia fresca, i només que t'aturessis una mica, notaves com el fred et deixava cuit ! Vam moure la logística i en una estona la passarien a recollir al Castell de les Sitges els seus tiets (sort en teníem) i jo continuaria.

Doncs dit i fet. Em vaig canviar les Trabuco per unes altres bambes amb més amortiguació i vaig sortir trotant. Com canvia tot anant així...els km van passant i sense que et donguis compte ets al següent control i així anant avançant....

En dues hores i quaranta minuts vaig fer els km restants, uns 26 o 27. Al final els 51 de l'organització es van convertir en vora 55 km segons vaig poder parlar amb altres companys a l'arribada.

Sigui com sigui les sensacions van ser bones. Molèsties, les habituals degudes al temps de fer llarges recorreguts. Els abductors, els quadríceps fent ballaruques per damunt dels genolls..els bessons volent pujar a l'esquena etc...

O sigui que la figureta de fang que ens han donat aquest any la considero guanyada a mitges entre la Rosa i jo.

Ara toca pensar en la propera marxa el 27/03/10, la 7a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades. Hauré de preparar una mica més a consciència aquesta sortida. Més km i molt més desnivell la fan una prova força més dura i exigent. No tinc intenció de fer marca ni cap bon temps, senzillament veure com el cos va assimilant les càrregues de treball, pujar el volum i guanyar sobretot potència. Aquest és el meu proper repte. Abans però ens recuperarem bé de la Segarra... Fins aviat !