El dia va començar una mica tapadot com diria aquell... De fet per la finestra de l'habitació es veia tot gris-fosc, i semblava que fins i tot volia ploure.
Pujant el coll d'Alforja la cosa ja pintava millor... i no pas perquè el sòl brillés sinò ben bé tot el contrari. Seria un d'aquells dies on el món és al revés i a dalt de tot tens un dia fantàstic i els de baix no veuen ni un raig de claror...
Així va ser.
Per cert, el recorregut final va ser: La Morera - Grau de la Grallera - Serra Major - Roca Corbatera - Piló senyaltes - Grau Agnet - La Morera. Gairebé 4 hores caminant ràpid, fent treballar les cames, que falta els hi fa, i amb sensacions molt bones al cos i ment.
He penjat unes fotos del dia amb la catifa de cotofluix als peus del Monsant, i que arribava fins on allargava la vista.
diumenge, 22 de novembre del 2009
dilluns, 9 de novembre del 2009
Ventada a la Mussara 07.11.09
Carai amb el vent...quan s'enfada no hi ha qui el pari...
Continuant amb el procés de recuperació, el dissabte vaig tenir la brillant idea de pujar a la Mussara per les Tosques. Brillant perquè quan era a dalt, una mica més i volo fins i tot jo...
Molt de vent, moltíssim vent.... havies d'anar quasi de quatre grapes per no anarper terra...
Lo millor però eren les vistes d'un dia mig gris mig amb solet mig amb pluja, tot un regal per la vista.
I com a mostra 4 fotos que vaig fer.
Continuant amb el procés de recuperació, el dissabte vaig tenir la brillant idea de pujar a la Mussara per les Tosques. Brillant perquè quan era a dalt, una mica més i volo fins i tot jo...
Molt de vent, moltíssim vent.... havies d'anar quasi de quatre grapes per no anarper terra...
Lo millor però eren les vistes d'un dia mig gris mig amb solet mig amb pluja, tot un regal per la vista.
I com a mostra 4 fotos que vaig fer.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Tomb per Mont-ral ( Tot s'acaba curant...o això sembla) 01.11.09
Gairebé 10 mesos després d'estar de baixa i 4 després de l'operació, sembla que de mica en mica el cos, i sobretot el peu es va acostumant a la vida "normal" que portava amb anterioritat. Les setmanes sense poder fer res d'activitat eren una mica monótones, i sense opció per a deixar anar els gossos, dimonis i culebres que portem a dins i setmana rera setmana es van acumulant. Això s'ha acabat. Un parell de dies a la setmana vaig al gymnàs a fer treball de cames i també a nedar. Tot el personal del Serrallo suposo que deu flipar amb algú que va al gym i no agafa una mancuerna ni per mal de morir...no és que els hi tingui alèrgia, senzillament no em motiva això d'inflar-me com un globus, que després tot això s'ha d'arrastrar corrent.
Ja per acabar la setmana, el dissabte 31 d'octubre vaig fer una pujada-baixada a
la Mola de Colldejou. Bona temperatura (massa) i gens d'aire. Caminar ràpid i de baixada una mica de trote suau. Encara tinc "prohibit" el còrrer per superfícies massa dures. Tampoc és qüestió d'anar al camp del Riudoms i demanar-los per poder còrrer per la banda ?! Però vaja, que poc a poc s'hi va acosumant el peu. I el diumenge 1 de novembre per acabar de rematar-ho a les 8 del matí ja era a Mont-ral amb el Jaume Sabater, un altre "malalt" de la muntanya, la bici, l'escalada, el surf.... .Vaja, que està pitjor que jo... Vam fer una ruta molt bonica des de Mont-ral a la Roca Foradada, tomb per tota l'olla fins el Bosquet, l'Aixàvega, Niu de l'Àliga i tornada a Mont-ral. Al final vora 4 horetes de pujar, baixar i suar la cansalada.
Estem al 60 %.
Ja per acabar la setmana, el dissabte 31 d'octubre vaig fer una pujada-baixada a
la Mola de Colldejou. Bona temperatura (massa) i gens d'aire. Caminar ràpid i de baixada una mica de trote suau. Encara tinc "prohibit" el còrrer per superfícies massa dures. Tampoc és qüestió d'anar al camp del Riudoms i demanar-los per poder còrrer per la banda ?! Però vaja, que poc a poc s'hi va acosumant el peu. I el diumenge 1 de novembre per acabar de rematar-ho a les 8 del matí ja era a Mont-ral amb el Jaume Sabater, un altre "malalt" de la muntanya, la bici, l'escalada, el surf.... .Vaja, que està pitjor que jo... Vam fer una ruta molt bonica des de Mont-ral a la Roca Foradada, tomb per tota l'olla fins el Bosquet, l'Aixàvega, Niu de l'Àliga i tornada a Mont-ral. Al final vora 4 horetes de pujar, baixar i suar la cansalada.Estem al 60 %.
dilluns, 21 de setembre del 2009
II Mitja Marató de Riudoms 20.09.09
Salut i enhorabona.
dissabte, 12 de setembre del 2009
Segona intentona 12.09.09
Sembla que la cosa va millorant però molt lentament. Encara no puc trotar, només caminar. Tot i així he pujat a la Mussara per les Tosques una altra vegada. Les sensacions encara no són molt bones.... però continuarem provant....
dilluns, 31 d’agost del 2009
Primera intentona - Objectiu 2010
Ahir diumenge vaig fer la primera sortideta per tal d'anar provant el peu i veure com evoluciona tot. Pujar per les Tosques fins el refu de la Mussara i baixar. 2 horetes i poc més.
Les sensacions van ser bones pel fet de sentir-me viu de nou, tot i que encara noto el peu sensible i la cosa ha d'anar a poc a poc.
Tot i així, aquest diumenge provaré de sortir una estoneta més a caminar, i confio d'aquesta manera que tot vagi tornant a la normalitat.
Ara mateix no hi ha cap cursa a la vista ni cap prova a fer, l'únic objectiu és poder còrrer al mes de Gener de 2010.
El temps em donarà la raó...o no ?!
Les sensacions van ser bones pel fet de sentir-me viu de nou, tot i que encara noto el peu sensible i la cosa ha d'anar a poc a poc.
Tot i així, aquest diumenge provaré de sortir una estoneta més a caminar, i confio d'aquesta manera que tot vagi tornant a la normalitat.
Ara mateix no hi ha cap cursa a la vista ni cap prova a fer, l'únic objectiu és poder còrrer al mes de Gener de 2010.
El temps em donarà la raó...o no ?!
dijous, 16 de juliol del 2009
Comptador a 0 16.07.09
Com molt bé diu l'encapçalament, ara toca fer repòs i començar de zero.
El dimarts 14 finalment em van operar. Dues hores i una mica més de "patiment sedat" i cap a l'habitació de nou.
Després de sis mesos i escaig arrossegant molèsties, tot i que encara ara fa una mica de mal, pensar que d'ara en endavant ha d'anar tot a millor em fa ser optimista.
Moltes gràcies pels mails i trucades rebudes.
Una abraçada a tots !
dijous, 11 de juny del 2009
Bad News 11.06.09
Bé, finalment s'ha confirmat el pitjor, i després d'una ressonància magnètica, el metge em va diagnosticar que efectivament tenia la patologia coneguda com Neuroma de Morton al peu dret.
Què vol dir això !? doncs que tornem a començar amb anti-inflamatoris i que no no hi ha data de recuperació a la vista.
Això segurament és el pitjor, després de quasi 5 mesos arrossegant molèsties, no saber quan estaré recuperat, si d'aquí dues setmanes, un mes, etc...
M'he tret del cap anar a la CCC a l'agost, donat que no puc fer cap tipus de planificació i menys per una prova d'aquestes característiques.
No resta esperar i esperar i....
Què vol dir això !? doncs que tornem a començar amb anti-inflamatoris i que no no hi ha data de recuperació a la vista.
Això segurament és el pitjor, després de quasi 5 mesos arrossegant molèsties, no saber quan estaré recuperat, si d'aquí dues setmanes, un mes, etc...
M'he tret del cap anar a la CCC a l'agost, donat que no puc fer cap tipus de planificació i menys per una prova d'aquestes característiques.
No resta esperar i esperar i....
dilluns, 4 de maig del 2009
The New Raemon 01.05.09
Carai amb el Ramon...
Aquest divendres 1 de maig, vam anar al Festival de Música al Carrer de Vila-Seca. El cartell, a títol personal no tenia massa "ganxo"... m'hauria agradat veure a Élena, de nou al Roger Mas... però vaja al final nomès vàrem assistir-hi el primer dia i prou.
I quina sorpresa la nostra, veure que The New Raemon, sonen igual de bé (o millor) en directe que encapsulats ?! La posada en escena era sòbria, no ens enganyarem, no es tracta d'una superbanda amb aires de superstars... tampoc els hi fa falta però... sinó d'un grup d'amics que disfruten tocant cançons senzilles, vaja el que ara anomenarien un crooner els més "cool" del moment.. o dit en altres paraules, cançons sobre coses habituals, comunes etc...
A tots ens va agradar, vam disfrutar, i fins i tot cantar les lletres...
I com a mostra la foto que ens vam fer amb ell, tot i ser una mica tímid !!
Si voleu escoltar un dels seus hits...
dijous, 30 d’abril del 2009
VII Marxa Riudoms - La Mola - Riudoms 26.04.09
53 km i +1225 m desnivell
Poder còrrer sempre és gratificant, però si a més ho fas a "casa", la satisfacció llavors és doble. Finalment, i mig fent cas al trauma, vaig provar de fer un pas més en la meva recuperació. Ja feia més de 5 setmanes de la darrera infiltració i tot i que le peu no millorava...tot semblava que lentament anava tornant a la normalitat.
Dic que semblava perquè una vegada acabada la marxa, em vaig adonar que tornàvem a ser al principi de tot. Un fort dolor a la planta...i patiment, molt de patiment.
Aquesta vegada el meu company de fatigues va ser el Jaume Sabater, tot un crack de la muntanya, escalada, btt, surf...vaja una màkina... Vam començar rodant suau.. tot just quan començava a ploure. Ja quasi no vam deixar de còrrer fins al final... igual que l'aigua.
Com ara fa 2 anys, més de 5 hores sota la pluja, fred, vent... tot va fer que al final fos una mica més èpic el matí !
Els darrers 5 km, el peu em feia tant de mal que quasi ni caminar podia... tot i així vam fer el 43 i 44 respectivament de 500 persones... complentant la volta en unes 6 hores. Sort que teníem el peu malament no !?
Aquesta setmana tornaré a passar pel metge..i crec que haurem de començar de nou amb el tractament... es presenta un any complicat complicat.
Poder còrrer sempre és gratificant, però si a més ho fas a "casa", la satisfacció llavors és doble. Finalment, i mig fent cas al trauma, vaig provar de fer un pas més en la meva recuperació. Ja feia més de 5 setmanes de la darrera infiltració i tot i que le peu no millorava...tot semblava que lentament anava tornant a la normalitat.
Dic que semblava perquè una vegada acabada la marxa, em vaig adonar que tornàvem a ser al principi de tot. Un fort dolor a la planta...i patiment, molt de patiment.
Aquesta vegada el meu company de fatigues va ser el Jaume Sabater, tot un crack de la muntanya, escalada, btt, surf...vaja una màkina... Vam començar rodant suau.. tot just quan començava a ploure. Ja quasi no vam deixar de còrrer fins al final... igual que l'aigua.
Com ara fa 2 anys, més de 5 hores sota la pluja, fred, vent... tot va fer que al final fos una mica més èpic el matí !
Els darrers 5 km, el peu em feia tant de mal que quasi ni caminar podia... tot i així vam fer el 43 i 44 respectivament de 500 persones... complentant la volta en unes 6 hores. Sort que teníem el peu malament no !?
Aquesta setmana tornaré a passar pel metge..i crec que haurem de començar de nou amb el tractament... es presenta un any complicat complicat.
dilluns, 2 de març del 2009
Courmayeur-Chamonix 28 - Agost - 2009
Com ja he pogut comprovar, el fet de no còrrer i no poder fer res de res, dóna temps per a pensar, i de vegades pensar massa és perillòs.
Perillòs en quin sentit ? Doncs que potser fas coses de les que després et pots arrepentir.
Una d'elles podria ser, la que vaig fer fa 4 dies...: apuntar-me a la Courmayeur-Chamonix.
Això que té nom de formatge francès... no us equivoqueu pas, que sona tan bé com dur és. Es tracta d'una travessa de 98 km pels Alps, sortint d'Italia, passant per Suïssa i acabant a França, amb un desnivell acumulat d'uns 11.000 metres aprox. en 26 hores màxim.
Així doncs...torno a dir..que no sé que és pitjor si l'enfermetat o el remei de vegades..
Aquí hi ha un link on explica més cosetes...
divendres, 20 de febrer del 2009
Les males notícies mai van soles...
Avui segona tanda d'infiltració o el que vol dir el mateix: 10-12 dies més de baixa, sense fer res de res...
El peu em fa mal i estic una mica depre. Això de no poder còrrer, caminar, costa de mastegar !
Per acabar d'arrodonir el dia, no he tingut sort en el sorteig de la Zegama. Tampoc era fàcil. Erem uns 1200, i al final només han sortejat 175 places.
I per si això era poc...doncs tampoc podré fer la Marxa dels Castells de la Segarra... aiiiiii aiiii aiiiii
Esperem que el mes de Març tot s'acabi, i bé !
Fins llavors...més paciència.
El peu em fa mal i estic una mica depre. Això de no poder còrrer, caminar, costa de mastegar !
Per acabar d'arrodonir el dia, no he tingut sort en el sorteig de la Zegama. Tampoc era fàcil. Erem uns 1200, i al final només han sortejat 175 places.
I per si això era poc...doncs tampoc podré fer la Marxa dels Castells de la Segarra... aiiiiii aiiii aiiiii
Esperem que el mes de Març tot s'acabi, i bé !
Fins llavors...més paciència.
dilluns, 9 de febrer del 2009
Sobretaula Roger Mas i Eduard Canimas - Sala Trono - 08/02/2009
Sense cap tipus de dubte, la Sala Trono, és de bon tros la sala més petita on mai he anat...podria ser un menjador d'una casa, un menjador generós, però no massa més.
Tan el Roger com l'Eduard van aconseguir crear un molt bon ambient entre tots els que erem a la saleta. La majoria de nosaltres, coneixíem bàsicament part del repertori del Roger Mas, però el Sr.Canimas també ens va acabar captivant.
Gràcies per la sorpresa Rosa !
divendres, 6 de febrer del 2009
Més mal temps i més bona cara
Després d'una visita al traumatòleg i d'un parell de radiografies, s'ha descartat la lesió d'estrés. És quan s'ha fracturat un os del peu, un metatarsià, sense adonar-te de res..
Al final resulta que l'origen del dolor és el que s'anomena el Neuroma de Morton. O sigui que una inflamació d'un nervi que passa pels metatarsians. Com l'antinflamatori convencional no rutlla, avui hem passat a l'acció: INFILTRACIÓ, i el que encara és pitjor: 10 o 12 dies més sense fer res de res... en fin... "lo primer és lo primer" o sigui que hauré de fer cas al metge.
Be patient !
Al final resulta que l'origen del dolor és el que s'anomena el Neuroma de Morton. O sigui que una inflamació d'un nervi que passa pels metatarsians. Com l'antinflamatori convencional no rutlla, avui hem passat a l'acció: INFILTRACIÓ, i el que encara és pitjor: 10 o 12 dies més sense fer res de res... en fin... "lo primer és lo primer" o sigui que hauré de fer cas al metge.
Be patient !
dimecres, 28 de gener del 2009
dimarts, 27 de gener del 2009
DIAGNÒSTIC : REPÒS
Finalment no podré anar a fer la mitja de Granollers. Tinc una inflamació dels nervis que connecten els metatarsians, i aquest dolor irradia fins la planta del peu, éssent una molèstia bastant important, i que de mica en mica va agumentant en carrera. I el pitjor és que el cos, com ho sap fa que corris malament i no posis el peu com l'hauries de posar, amb el perill de lesionar-se l'altra extremitat.
En resum:
no running
no ski de fons
no biking
sí natació
sniff...prendrem paciència
En resum:
no running
no ski de fons
no biking
sí natació
sniff...prendrem paciència
dilluns, 26 de gener del 2009
The ING New York City Marathon II
Buff..què explicar de la Marató que us pugui explicar en paraules...
http://picasaweb.google.es/NarcisDomingo/NYCINGMarathon2008#
-moltíssima gent de totes les parts del món
-un ambient mai vist
-una organització impecable...
-molta emoció al creuar l'arribada
...i alguna llagrimeta que va caure...
Al final 3 hores 23 minuts de cursa. Era la meva primera marató i un record per tota la vida. Era molt curiós veure l'endemà per la ciutat, moltíssima gent que volia caminar com ho fan les persones, però que més aviat semblàvem una còpia barata del ROBOCOP.
Com a anècdota de la Marató, l'entrevista prèvia que em van fer al Diari Aquí. Per cert no vaig cobrar ni 5 ! Si em descuido encara he de pagar..
http://picasaweb.google.es/NarcisDomingo/NYCINGMarathon2008#
-moltíssima gent de totes les parts del món
-un ambient mai vist
-una organització impecable...
-molta emoció al creuar l'arribada
...i alguna llagrimeta que va caure...
Al final 3 hores 23 minuts de cursa. Era la meva primera marató i un record per tota la vida. Era molt curiós veure l'endemà per la ciutat, moltíssima gent que volia caminar com ho fan les persones, però que més aviat semblàvem una còpia barata del ROBOCOP.
Com a anècdota de la Marató, l'entrevista prèvia que em van fer al Diari Aquí. Per cert no vaig cobrar ni 5 ! Si em descuido encara he de pagar..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)